Avui és un dia trist per molts ciutadans i ciutadanes de Valls, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. El setmanari "El Pati" tanca una etapa de 26 anys d'informació lliure i independent. Sembla que hi ha opcions que passades les vacances el setmanari reapareixi de nou amb uns nous editors. Caldrà estar amatents als desenvolupaments dels fets. No és d'estranyar que hi hagi força gent preocupada per la desaparició del rotatiu que al llarg de 26 anys ens ha tingut informats de l'evolució política i social de la nostra ciutat i de les dues comarques. Amb el Pati despareix un mitjà lliure d'informació i opinió que amb alts i baixos, certament, ens ha ofert un producte informatiu de primera qualitat. Som moltes les persones que estàvem acostumades a companyar el nostre cap de setmana amb la lectura del Pati. Ara restarem orfes. Sí. Algú pot pensar que la capital de l'Alt Camp compta amb una altra publicació setmanal que ens pot omplir el buit que sentirem. En el meu cas això no serà possible. En aquests moments el Pati no té alternativa.

El Pati s'ha caracteritzat per la seva independència, la seva llibertat i la professionalitat de les persones que al llarg d'aquests 26 anys l'han tirat endavant. Ja des dels seus inicis, els seus promotors, alguns vells coneguts i amics, van fer una aposta clara de periodisme seriós i responsable. Un periodisme impulsat per un profund esperit democràtic. No els ho podrem agrair mai prou. Des que els editors del Punt van fer-se càrrec del setmanari, aquest va començar una progressiva devallada que l'ha dut a la seva desaparició. Els editors del Punt són molt lluny de Valls i tinc la impressió que van veure en l'adquisició de la capçalera del Pati una oportunitat estratègica més que no pas una oportunitat de futur per al setmanari. Malgrat això, el Pati ha arribat als 26 anys. No és poc.

El seu futur immediat passa per transformar-se en un diari digital. Bé, és una via. La modernitat imposa estar present a la xarxa, però no sé si és suficient la presència a la xarxa per a garantir el futur del setmanari. Penso que la presència física en format paper segueix essent important per a  un mitjà de comunicació escrit.

M'assabento que unes quantes persones preocupades per la desaparició de la capçalera s'estan organitzant per donar continuitat al setmanari. No és una empresa fàcil, sobretot si el què es vol és donar vida a un mitjà que amb els anys s'ha guanyat un prestigi indiscutible dins el panorama de la premsa comarcal a Catalunya. Un mitjà de comunicació necessita una estructura empresarial seriosa, uns professionals de talla indiscutible i, sobretot, una filosofia informativa i d'opinió que estigui, com a mínim, a l'alçada del que la capçalera es mereix. Si aconsegueixen tirar endavant amb tot això, n'estaré molt content. Si el que n'ha de sortir és una còpia del que ja tenim a Valls en l'altre setmanari els demanaria que ho deixessin córrer. El Pati mereix sobreviure amb uns mínims de qualitat, independència i esperit democràtic. No el convertiu en un mitjà sectari, al servei d'interessos particulars. Per això ja ens queden altres mitjans.

El Pati sobreviurà només amb una aposta fidel als seus origens. Amb paciència i diners es pot aconseguir. Però que ningú tingui la temptació de convertir-lo en un mitjà al seu servei, per legítims que siguin aquests interessos. En aquest cas, jo penso que el que cal fer és deixar que el Pati mori amb dignitat, com ha viscut. L'orfenesa informativa lliure i independent ja generarà en un futur més o menys llunyà l'aparició d'un nou mitjà que ens doni aquest servei als vallencs i vallenques. Gràcies a tots els que ens han donat 26 anys de periodisme seriós i responsable. Us n'estem ben agraïts.