El bloc d'en Climent

D'ençà que va començar l'estiu sembla que m'ha agafat de nou la vena literària. En les darreres setmanes m'he polit mitja dotzena de llibres a una velocitat vertiginosa. Penso que sóc el que en podríem dir un bon lector, però el ritme actual és una mica de bojos. Segurament hi deu haver alguna explicació racional que pugui raonar la dèria actual, però per sort jo no sóc psicòleg i no cal que em pregunti contínuament el perquè de les coses, el perquè dels meus actes. És una sort per mi. Potser la finalització de la negociació que em tenia força absorvit hi té alguna cosa a veure. O potser la raó és més domèstica, no ho sé.  (Segueix)

La coincidència dels esdeveniments ha fet que un nebodet meu, el meu fillol, estigui viatjant aquesta setmana per terres poloneses amb l'escolania de Montserrat fent diversos concerts en diverses ciutats. Aprofiten, també, el temps per a conèixer el país, les seves ciutats i la seva gent. Han estat visitant el gheto de Cracòvia on milers de jueus van estar reclosos fa gairebé setanta anys. La coincidència, deia, ha fet que en aquests moments jo estigui llegint una obra de Primo Levi que va estar tancat al camp d'extermini nazi d'Auschwitz. El llibre és "si això és un home!".  (Segueix)

El 5 de juliol proper farà 10 anys de la mort de la jove poetessa Maria-Mercè Marçal. La malaltia va privar el nostre país del plaer de gaudir més temps d'una de les gran escriptores dels nostres temps. Algú es preguntarà que tinc a veure jo amb una escriptora de tanta categoria com ella. La veritat és que ben poca cosa, però la recordaré tota la vida com una de les persones que em va despertar el gust per la literatura. La seva influència en el meu gust per la lectura i l'escriptura és un fet ben real. Va ser professora meva de català a l'Institut de Batxillerat Joaquim Rubió i Ors, lo Gaiter del Llobregat, de Sant Boi de Llobregat. La recordaré sempre perquè em va fascinar. Jovenívola, graciosa, poeta, casada llavors amb en Ramon Pinyol, també poeta. Ambdós militants i activistes en temps difícils.  (Segueix)

El petit comentari d'en Fermí al meu darrer apunt sobre la fi de la negociació del conveni de Lear, m'empeny a fer aquest apunt personal, no sense dir que és evident que jo he tingut alguna cosa a veure en l'acord final aprovat pel 81% de la plantilla de Lear. Però com tots els que hem participat en la negociació, tant directament com indirecta, la meva participació penso que ha quedat en l'àmbit del què tocava, del què s'esperava.  (Segueix)

Sovint em dic a mi mateix que he de reduir els meus camps d'interès. Els dies i les hores se'm fan curtes, segurament l'edat també hi té a veure. Però és ben veritat que sóc una persona interessada per la vida en els seus múltiples àmbits. Animals, socials, polítics. I per les relacions humanes, també en múltiples àmbits. Me n'adono que ni amb 50 reencarnacions no en tindria prou per a abastar tot allò que m'interessa. De fet, cal tenir en compte que en alguna d'aquestes reencarnacions segur que seria un pobre miserable que no em podria permetre el luxe de tenir altre interès que arribar al dia següent havent fet dos àpats com a mínim. Mirat així, doncs, el primer que constato és que sóc un privilegiat.  (Segueix)

Sóc un dormilega empedreït, ho reconec. M'agrada molt dormir. Ara no dormo tant com dormia abans, quan era més jove i no tenia cap responsabilitat que no fos sobre mi mateix. Diuen que amb l'edat a la gent li costa més de dormir, a mi, de moment, no em passa això. Deu ser que encara tinc posssibilitats d'afegir uns quants anys més a la meva vida. Tinc companys de treball que em diuen que això de dormir és perdre el temps, a mi no m'ho ha semblat mai, penso que és un temps molt ben emprat.  (Segueix)