Avui estic indignada. Els resultats de les eleccions basques han desencadenat un seguit de comentaris que posen de manifest que hi ha gent que només deu viure per emprenyar-se. Sense racionalitzar arguments. Només escollint aquells que més els convenen per motivar l’emprenyament. Està demostrat que els resultats electorals depenen de múltiples factors que sovint no tenen res a veure amb els pactes, ni amb les actuacions equivocades, ni tant sols amb els desenganys dels votants. Com molt bé diuen, els resultats electorals depenen sobretot de la gestió que es fa dels mitjans de comunicació i dels seus recursos: els articles d’opinió, entre d’altres. ¿Com s’entén sinó que el PP guanyés les eleccions gallegues quan encara corrien per les costes atlàntiques els famosos “hilitos” convertits en enormes galetes?. ¿Con s’entén que les hagin tornat a guanyar enmig d’un caos judicial que implica a dirigents Populars de tota la península? Doncs, per això: perquè d’emprenyats només hi ha a les esquerres. (d’acord, a les esquerres i al Barça). I es passen els dies tocant el que no sona. Si es fa perquè es fa i si no es fa perquè s’hauria d’haver fet. Si es perd, perquè l’estratègia no era l’adequada (i tots els emprenyats ja ho sabien, és clar) i si es guanya, perquè ja veurem quan dura la bonança. Ni gaudir, ni deixar gaudir.  S’han comptat més de 100 mil vots nuls al país basc i els “emprenyats” s’entesten a veure simplement un grapat de paperetes llançades al cantàbric, en comptes de valorar el risc que han assolit aquests votants per fer-se sentir, per manifestar que hi ha molta gent que no ha pogut ser representada, que hi ha una llei de partits espanyola que impedeix, amb total impunitat i de manera sistemàtica, la llibertat d’elecció. Una llei que només s’aplica en el cas que els partits siguin independentistes i bascos però que permet la presència a les urnes de partits espanyols de reconegudes arrels i tradició franquistes. Encara no s’ha obligat cap partit espanyol a pronunciar-se contra la dictadura per poder presentar llistes. I allí te’ls trobes. Tots juntets. Des de la falange fins al PP.  Certament, en política els vots nuls són vots desaprofitats o, encara pitjor, aprofitats pels que menys convé. Així i tot, en aquests context electoral, cal interpretar que darrera de cada vot nul s’amaga un crit d’impotència i desesperança. Izan bihotz Euskal Erria!