Asseguts davant per davant, prenent dos cafès en qualsevol bar de la nostra comarca, l’Svata m’explica coses del seu país, de la seva vida, del seu futur. Es tracta d’un home fort, d’uns 45 anys, amb la mirada clara que tenen els ciutadans de qualsevol país de l’Est. Parla sempre amb un somriure. No és un somriure alegre. És aquella mena de somriure que fem tots quan ens trobem en terra estranya, tal vegada inhòspita. Un petit gest a cavall entre l’amabilitat i la submissió.Va arribar fa 7 anys i des d’aleshores treballa de mosso en unes granges de cria porcina. Viu a les mateixes instal·lacions, en un espai condicionat per menjar i dormir que li fa d’habitatge. (Segueix)