Explica la llegenda que Bernat Calvó, Abat del Monestir de Santes Creus, havia estat des de jove un home pacient i afable a qui no costava gaire esforç escoltar i atendre les necessitats dels seus germans i dels feligresos que s’acostaven al Monestir. Se li reconeixia també una gran intel·ligència darrera d’aquella discreció tan pròpia de les persones humils. Tanmateix, la seva exemplar modèstia el feia ignorar que l’atractiu del seu físic i aquell somrís, que desvetllava unes dents blanques i alineades, despertava l’admiració femenina i l’enveja de no pocs homes.

 Diuen que un dia, en sortir de l’església, dues dones...  http://senseanarmeslluny.blogspot.com/    
 

S’explica que després de la desamortització de Mendizábal, el monestir va patir llarg temps els saquejos de lladres que s’acostaven al recinte per emportar-se tot allò que pogués servir-los...

(segueix) http://senseanarmeslluny.blogspot.com/2009/10/la-lleialtat-de-roger-de-lluria.html


 

Els origens de la majoria de les llegendes es desconeixen. Potser siguin històries transformades per la imaginació o, tal vegada, sigui la imaginació que acava convertida en història. Santes Creus té un grapat de llegendes, la majoria amb un rerefons espiritual relacionat amb el Monestir. Aquest que transcric és un original relat que m'ha fet arribar en Manel i que demostra que les llegendes existeixen perquè algú, en algun moment, va tenir la gossadia d'imaginar-les.   (Segueix)


 

 

Una imatge de l'interior de l'església romànica del Monestir de Santes Creus. (la podeu ampliar)


 

  Monestir  Monestir  Monestir  Monestir

El plaer de passejar els espais plens d'història.

 

 

 


 

Pedra seca 

A les planes de Santes Creus n'hi han moltes, de construccions de pedra seca. Aquesta no se ben bé si se la pot considerar una cabana. Es tracta d'un passadís amb volta apuntada i té un pedrís a tota la seva llargada. Una curiositat espectacular. (Potser en Manel ens sabrà dir de què es tracta)

 


 

S’explica que una vegada, no se sap quan, ni com, ni per què, el noble Ramon Cervelló fou capturar pels sarraïns i restava retingut en terres infidels. Per alliberar-lo, els raptors demanaven un important rescat, tan elevat que era impossible de satisfer. Però Guillema de Montcada, la seva esposa, es va proposar d’alliberar-lo i, al cap davant d’un grup de vassalls seus es va aplegar al castell de Querol, va passar pel monestir de Santes Creus a rebre la benedicció de l’abat i es va preparar estratègicament per assaltar el lloc on era captiu el seu marit.

  

Sembla que l’ímpetu de la invicta amazona i de la seva esquadra resultà invulnerable. Guillema de Montcada, amb una audàcia fins aleshores inaudita, va alliberar el seu home i el va retornar a senyorejar els seu dilatat patrimoni.

  

Tant Ramon de Cervelló com Guillema de Montcada pertanyien a nissagues vinculades, des de sempre, a Santes Creus. Però, en morir, els monjos no van voler barrejar les despulles de la valenta amazona ni amb les cendres dels Cervellons ni amb les dels altres Moncades, que tenien sepultura al monestir. Els monjos van destinar-li un enterrament individual, honorífic, que sempre ha estat conegut com el sepulcre de la invicta amazona, la gesta de la qual representava un medalló central de l’urna, ara molt erosionat.

Relat recollit al Llibre de Santes Creus d’Eufemià Fort  

 


 

Sense tenir la magnificència d’altres cellers, com el de Pinell de Brai o el de Gandesa, o l’espectacularitat del de Nulles a l’Alt Camp, l’edifici de la Cooperativa Agrícola de Santes Creus és una digna representació del que va ser el més important moviment cooperatiu agrari del nostre país i que es va iniciar a finals dels segle XIX, quan la pagesia d’aleshores va haver d’organitzar-se per poder afrontar la greu crisi que patia el sector. 

Amb l’esforç de tothom es van aixecar edificis per produir vi, i oli en molts casos, amb les collites pròpies i, sense saber-ho, van anar sembrant al llarg del nostre territori un conjunt singular d’edificacions que formen part del patrimoni històric i arquitectònic actual de molts dels nostres pobles.

Lamentablement dels increïbles esforços del moviment cooperativista català que va tenir lloc potser no se n’ha parlat prou i de molts dels fantàstics edificis que en parlen de tot allò tampoc se’n fa gaire cas.

El celler de Santes Creus és un projecte del reconegut arquitecte Cèsar Martinell i la seva façana està catalogada com a bé d’interès arquitectònic. L’interior és senzill, auster, tal com correspon al tarannà de la gent d’aquestes terres, i conserva els cups i les tines originàries. Així i tot, contemplant-lo, no és difícil imaginar els esforços que va suposar assolir aquesta construcció i les il·lusions que ho van fer possible. 

Avui dia, que tot s’encamina cap a un món tan globalitzat que fa impossible aquesta mena de moviments associatius, resulta difícil trobar noves activitats que tornin a omplir de vida aquests edificis. Molts d’ells resten tancats, o relegats a magatzem, i es deterioren.

Però, com diria la meva avia si la tingués, quan tot sembla perdut sempre s’obren escletxes que fan creure que les noves generacions poden ser capaces de convertir vells fantasmes en il·lusions noves. Així, doncs, la setmana passada la botiga de la Cooperativa de Santes Creus obria les seves portes amb dues noves apostes: Un vi negre “Vi dels Massets” i un de blanc “Vi del Clot del Ceba”. Segons el cooperativistes, ambdós elaborats amb el raïm de les finques que li donen nom.

Vins Cooperativa Santes creusAls experts i als amants dels vins els correspondrà valorar la qualitat de cadascun d’ells. Jo em limitaré a felicitar la iniciativa i a elogiar el coratge dels impulsors d’aquesta mena de projectes.
 
La història de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus es remunta 65 anys enrere i la va començar a escriure un grup d’historiadors que van entendre la necessitat de investigar el monument i el seu entorn per tal de donar-lo a conèixer i ajudar a preservar-lo. 

  S’han fet moltes activitats en aquest sentit i, des de fa 8 anys, s’organitza un cicle de conferències adreçades a tots els públics, resultat d’estudis d’aprofundiment a càrrec de reconeguts estudiosos.

   El temes que tracten acostumen a tenir un format molt pedagògic i entenedor i contemplen des de xerrades a l’aire lliure que descobreixen la història del monument des dels diferents espais que l’envolten fins a col·loquis acadèmics que expliquen l’edifici a través dels seus habitants, aprofundint en l’estudi de la vida monàstica de l’ordre del Cister.

  Des de fa una anys, però, els responsables de l’Arxiu Bibliogràfic han fet una aposta decidida per incloure, també, conferències que parlin de la història més recent de la població de Santes Creus. Una història encara per escriure que resta a l’ombra, tal vegada menystinguda davant la magnitud de l’edifici cistercenc.

   Enguany l’Arxiu proposa, entre d’altres, la conferència “els refugiats a Aiguamúrcia durant la guerra civil espanyola” i “la moneda d’or al diplomatori de Santes Creus” i és especialment recomanable la passejada al voltant del Monestir de la mà de Josep Maria Fuguet, prevista per al dia 2 d'agost, (a les 10:00 h. a la Pl. Jaume el Just).  

 

Per a saber més coses de l’Arxiu: http://www.usuaris.tinet.org/absc/


 

Fa un parell d’anys es va publicar un petit llibre dedicat a Santes Creus i a les terres del Gaià. Un treball curós i entranyable on la prosa i la pintura s’agermanen. Josep Santesmases dibuixa les paraules i la imatge l’escriu Joan Cunillera.

Una de les vuitanta-vuit “proses pintades” està dedicada al portal de l’Assumpta de Santes Creus i l’únic que em sap greu és que puc transcriure el text però la imatge no l'he aconseguit afegir (si algú hi està interessat la pot trobar a l'àlbum).

Si hi ha cel, i el cel tingués porta, seria com jo, la de l’Assumpta: de pedra picada, de motllura ben dibuixada, sense luxe, ni massa guarniment, deixant entreveure als homes la pau que dins s’hi guarda. Viatgers, passeu-me lentament: tinc una, dues i tres portalades per fer més conscient i pausada l’entrada. Que el cervell us retingui el cor ansiós d’obrir els ulls a la plenitud corprenedora que, sense parar, us obro i us tanco.

Si hi hagués cel, i el cel tingués plaça, seria com la que veureu. Entreu i esguardeu: és o no un miratge? 

Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades. Arola editors.

Adreces d'interés:

http://www.monestirs.cat/monst/alcamp/ac01creu.htm