En el seu comunicat, ETA torna a fer una crida a les autoritats per tal que abandonin les mesures repressives i la negació del dret d’autodeterminació del poble basc. Ho fa anunciant el final de la confrontació armada amb un procés d’alto el foc definitiu que demostra la voluntat de l’organització per trobar una via pacífica que resolgui el conflicte d’Euskal Herria.
La Declaració de Brussel·les, aprovada el 29 de març de l’any passat amb el suport d’experts internacionals en resolució de conflictes, feia una crida a l’organització etarra a manifestar el compromís ferm d’abandonament de la lluita armada alhora que instava el govern a donar una resposta democràtica. Brian Currin, impulsor de la Declaració, assegura que el missatge de l’Esquerra Abertzale s’ajusta a les condicions establertes pels mediadors internacionals. Ara només caldrà veure si els dirigents espanyols, poc acostumats a resoldre conflictes interns de manera pacífica, són capaços d’acceptar les regles de joc externes.
De moment, les reaccions no s’han fet esperar. Des de les files socialistes s’expressa decepció davant una notícia que, sense cap mena de dubta, troben curta de renúncies i llarga d’ambicions mentre el Partit Popular considera que les rendicions han de ser cruentes i exemplars i que, com a mínim, han d’entonar el mea culpa i anar acompanyades d’autoflagelació pública. Uns i altres insatisfets per una victòria desgastada que no reportarà grans beneficis polítics ni representarà la aniquilació de les ànsies de llibertat que continuen martiritzant les nits d’insomni espanyoles.
Sigui com sigui, tot fa pensar que els abertzales han aconseguit canviar d’interlocutor i per primer cop han posat les seves reivindicacions històriques en mans internacionals. Una estratègia que desarma, també, els arguments polítics dels unionistes espanyols i que confirma que tots els conflictes peninsulars s’han de traslladar Pirineus enllà perquè siguin escoltats.
Algú es preguntarà el per què d’aquest article. Malgrat que ho sembli, aquest escrit no vol parlar d’ETA sinó constatar que cap negociació bilateral amb Espanya serà possible. L’únic camí passa per desbloquejar l’immobilisme permanent a què ens releguen les oïdes sordes i la nostra persistent voluntat de dialogar amb qui s’entesta en no fer-ho.
Artícle publicat a El Vallenc 14/01/2011