Tinc un amic que té una amiga que treballa en un jutjat. Explica l’amiga del meu amic que quan va començar a treballar va quedar astorada amb la realitat laboral que allà dintre es viu. Sembla ser que poden disposar d’una gran flexibilitat horària, tant d’entrada com de sortida, i que l’única condició que se’ls posa és la de treballar les hores marcades en conveni. Poden, a més, entrar i sortir quan volen per comprar, passejar o per fer aquells esmorzars de dues hores tan necessaris per compensar l’estrès laboral. Els controls de totes aquestes entrades i sortides es fan mitjançant fitxes personals, d’aquelles que deixes als companys/es per tal que puguin marcar-te-la en els casos que tu no hi ets. No és d’estrany que als arxius, segons explica, els expedients s’amunteguin sense que ningú es preocupi d’organitzar-los.  (Segueix)