31
Desembre, 2009
05:46
La secreta història dels Mags de l'Orient
Enviat per dpalma sota [ Relats ][ (1) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Per a tots els pares i mares que creuen que la innocència és un do privilegiat que es perd massa aviat. Per a tots els pares i mares que pensen que la màgia de la nit de reis ha de formar part de l’imaginari de la infància però es troben en el difícil moment d’enfrontar-se amb la inevitable pregunta infantil sobre l’existència dels Reis Mags. Per a tots ells he adaptat una bonica història que va arribar a les meves mans. Perquè sé, com tots ells, que les il·lusions infantils s’encomanen i permeten als adults gaudir de moments incomparables i perquè crec que cap infant hauria d’estar privat de la possibilitat d’imaginar.
La secreta història del tres Mags de l’Orient.
Com cada dia en arribar a casa, el pare es va seure disposat a escoltar les explicacions que la seva filla feia de les activitats de l’escola. Però aquesta, amb veu baixa, com si tingués por que algú més pogués escoltar-los, li va dir: - Pare?
- Sí, filla, explica’m...
- Escolta, avui vull que em diguis… la veritat.
- És clar, filla. Sempre te la dic –va respondre el pare una mica sorprès.
- És que... -titubejà la Maria
- Digues, filla, digues.
- Pare, existeixen els Reis Mags de l’Orient?
El pare de la Maria emmudí, va mirar la seva dona intentant descobrir l’origen d’aquella pregunta però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava.
- Les nenes de l’escola diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de la Maria l’obligà a tornar a mirar la nena i engolint saliva li va dir:
- I tu què en penses, filla?
- Jo no ho sé, pare: que sí i que no. Per una banda em sembla que si que existeixen perquè tu no m’enganyes; però, com les nenes diuen això...
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Aleshores és veritat? – va tallar la nena amb els ulls humitejats. M’heu enganyat!
- No, mira, mai t’hem enganyat perquè els tres Mags de l’Orient si que existeixen- va respondre el pare agafant amb les seves mans la cara de la Maria.
- Aleshores no ho entenc, pare.
- Seu, Marieta, i escolta aquesta història que et contaré perquè ja ha arribat l’hora de que puguis comprendre-la – va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà un seient al costat seu
La Maria es va asseure entre els seus pares desitjosa d’escoltar qualsevol cosa que la tragués del dubte i el seu pare es va disposar a contar la veritable història dels Reis Mags. Un secret tan ben guardat que fins i tot molts adults desconeixen. “Quan el Nen Jesús va néixer, tres Mags que venien de l’Orient guiats per un gran estel es van acostar al Portal per adorar-lo. Li portaven regals com a mostra d’amor i de respecte i el Nen es va posar tan i tan content i semblava tan i tan feliç que el més vell de tots, en Melcior, va dir: - És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de portar regals a tots els infants del món i contemplar com en serien de feliços.
- Oh, i tant! -exclamà en Gaspar-. És una magnífica idea! però és molt difícil de fer. No serem capaços de portar regals a tants milions de nens i nenes com hi ha al món.
Baltasar, el tercer dels Mags de l’Orient, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d’alegria, va comentar:
- Certament, seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, tot i que som mags, ja som molt vells i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els infants. Però seria tan bonic, oi?.
Els tres Reis es van posar molt tristos pensant que el seu desig era impossible d’assolir. El Nen Jesús, que des del seu pobre bressol semblava escoltar-los molt atentament somrigué i, de sobte, una veu misteriosa s’escoltà al Portal:
- Sou molt bons, estimats Reis Mags, i en agraïment pels regals que heu portat des de tan lluny us ajudaré a aconseguir el vostre generós desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder portar regals a tots els infants del món?
- Oh, Senyor! –van dir els tres Reis agenollant-se.- Necessitaríem milions i milions de patges, quasi un per a cada criatura, que poguessin portar al mateix temps a cada casa els nostres regals, però… no podem tenir tants patges… no n’hi ha tants!.
- No us preocupeu per això –va dir la Veu- Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen i per a cada nena que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? –van dir tots alhora, amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt els nens i les nenes? -preguntà la Veu.
- Si, és clar, això és fonamental – afirmaren els tres Reis.
- I, veritat que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens i de les nenes?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -respongueren cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, estimats Reis: hi ha algú que estimi més els infants i els conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint amb el cap i començant a comprendre les intencions d’aquella veu misteriosa quan de nou es tornà a sentir:
- Doncs, com així ho heu volgut i per a que en nom dels Tres Reis Mags de l’Orient tots els nens i les nenes del món rebin regals, JO, ordeno que per Nadal, commemorant aquest moment, tots els pares i mares es converteixin en patges vostres i que, en el vostre nom i de part vostra, portin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre les nenes i els nens siguin petits els regals es lliurin com si ho fessin els mateixos Reis Mags però, quan els infants siguin prou grans per entendre tot això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, tots els Nadals, els fills faran també regals als seus pares com a mostra d’estimació i, al voltant del pessebre, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots poden ser una mica més feliços.
Quan el pare de la Maria va acabar d’explicar aquesta història, la nena es va aixecar i, donant un gran petó als seus pares, va dir:
- Ara sí que ho entenc tot pare i estic molt contenta de saber que m’estimeu i que per això heu estat anomenats patges dels Reis Mags.
La Maria va marxar corrents cap a la seva habitació i va tornar amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si tindré prou per a comprar-vos un regal, però per a l’any vinent ja intentaré guardar més diners.
Tots es van abraçar i de ben segur que des del cel Tres Mags contemplaven aquella escena completament satisfets.
16
Març, 2009
17:02
Reflexions d'un escombriaire
Enviat per dpalma sota [ Relats ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Ja sóc aquí altre cop. Recollint allò que tothom deixa, allò que ningú vol i es llença al carrer, a terra. Com aquell paper marró. Aquell paper que encara fa olor de coca calenta. Aquell maleït paper que és sempre idèntic: no gaire gran i amb les puntes recargolades. Cada dia me’l trobo al mateix lloc, sobre la vorera, al costat de l’arbre que hi ha davant de la fleca. És com si m’esperés, fidel, cada matí a les set.L’observo des de lluny, entre incrèdul i emprenyat. Els meus ulls busquen pels voltants algú a qui acusar, algú que em pugui explicar el perquè d’aquell paper. És inútil. No hi ha res a fer. El recolliré altre cop, el ficaré al cabàs i tindré cura, durant tot el dia, que l’aire no se me l’emporti. Tant és! Demà, quan comenci a treballar, me’l tornaré a trobar al mateix lloc, sobre la vorera, al costat de l’arbre que hi ha davant de la fleca, fent olor de coca calenta.
