L’Aïda és una nena de cinc anys que, com la majoria dels infants sent passió pels contes. Els pares de l’Aïda alternen la lectura amb els contes que Disney ofereix en format de vídeo. Per a ells aquest és un recurs imprescindible que aconsegueix embadalir i, per tant, neutralitzar la infatigable activitat de la criatura. Durant una hora i mitja (que poden ser tres o quatre i mitja depenent de les vegades que es rebobini la cinta) desapareixen els crits, les corredisses i els plors. De cop el món es converteix en una mena de petit paradís on els pares poden fer els llits, el dinar o simplement rentar-se les dents tranquil·lament. No és difícil, doncs, comprendre que a qualsevol casa hi hagin més vídeos infantils que contes per llegir, oi?. Per la seva banda, l’Aïda està en aquella edat en què la innocència ja no vol sentir històries d’en barrufet, ni dels tres porquets que no saben construir cases, ni d’aneguets lletjos. La seva imaginació vol volar amb personatges humans i amb històries de princeses. (Segueix)