Cada vegada són més els requisits que has de complir per mantenir-te al dia. En l’actualitat les noves tecnologies, el culte al cos, la vida sana o la informació ocupen la major part del temps d’oci que tenim, que ja no se li hauria de dir d’oci. Les exigències laborals i personals són tan elevades que ens veiem obligats a utilitzar el nostre temps lliure per reciclar-nos contínuament. No tothom té la mateixa capacitat per assumir el ritme frenètic que una societat competitiva, com ara la nostra, va marcant. No tothom s’adapta als canvis a la mateixa velocitat. Una gran majoria té veritables problemes per mantenir aquest ritme i són els que, poc a poc, van quedant enrere, despenjats, amb poques o cap possibilitat de tornar a reincorporar-se. Són milers i milers les persones que resten al marge de la nostra societat. Però no voldria parlar d’aquestes persones. En aquests moments només voldria fer una reflexió sobre els milers i milers d’infants que neixen en aquests cercles marginals, sense escollir-ho.  (Segueix)