Tinc un amic que té una amiga que treballa a l’Administració. Diu el meu amic que la seva amiga està farta de sentir dir que els treballador públics viuen millor que volen. L’amiga en qüestió treballa fa anys, com moltes altres, amb contractes d’interinatge, fent substitucions aquí i allà. Explica que fa temps que aprova oposicions sense aconseguir plaça i afirma que hi ha molta gent com ella, dins la funció pública, que tot just supera els 1000 euros mensuals. L’amiga del meu amic té dos fills i assegura que va apostar per l’àmbit públic buscant estabilitat i conciliació familiar. D’això ja fa uns sis anys, quan quasi ningú volia encara treballar a l’administració, remarca, perquè l’àmbit privat oferia sous molt més alts per la mateixa categoria professional. Es lamenta de la reputació que tenen els treballadors públics de malcarats i panxacontents. Defensa que hi ha molta gent responsable que vol fer bé la seva feina i prou. Tot i que admet que també n’hi han que fan passar les hores entre cafès i xerrameca. Li pregunto com veu ella la rendibilitat dels treballadors de les empreses publiques respecte dels de les empreses privades. Després d’un silenci, comenta que, en general, el grau d’exigència, de compromís i de responsabilitat del treballador és molt menor que en el sector privat. No hi ha controls eficients que permetin valorar la feina individual i això fa que augmentin les males pràctiques i que els ritmes es relaxin. Li pregunto si, aleshores, considera que els sous públics són proporcionals a la tasca que realment el treballador acaba desenvolupant. Riu i afegeix: conforme augmenten, els sous són, en molts casos, inversament proporcionals a la feina que es fa i al temps que s’hi dedica. Li demano què creu ella que es podria fer per millorar la imatge dels treballadors públics i de l’administració en general. Controls, diu. "No caldria rebaixar sous si es fessin controls exhaustius dels llocs de treball, de les hores efectivament treballades, si s’exigissin responsabilitats personals per les feines mal fetes o no realitzades a temps, des del tècnic o el metge a la dona de fer feines. La tolerància i la permissivitat d’alguns abusos han perjudicat i perjudiquen greument la imatge del sector públic." L’amiga del meu amic calla uns segons per prendre aire i continuar dient: "però també hi ha molta gent que vol fer bé la seva feina i que treballa cada dia per guanyar-se els 1000 euros que els paguen."