21
Desembre, 2010
17:27
Sense garanties de jubilació
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Preguntar si s’està o no d’acord en allargar l’edat de jubilació als 67 és una absurditat. Cap treballador amb una mica de senderi pot recolzar una mesura que el perjudica o, com a poc, li fa perdre uns drets amb els quals somia des que accedeix al mercat laboral.
El govern espanyol, aplaudit per
Només ens queda, doncs, reconèixer que les pensions de la nostra gent gran es completen amb les aportacions dels treballadors en actiu i això planteja una altra lectura: Segons dades d’Idescat, de l’any 2008, un 50% de la població es troba fora de l’edat laboral activa. D’aquests, la meitat pertanyen al grup de majors de 65 anys. De l’altre 50%, el que es considera població activa o en edat de treballar, més d’un 10% no cotitzarà mai o ho farà esporàdicament. Així, doncs, sense tenir en compte l’índex d’atur d’avui dia, els percentatges demostren que amb el sistema social actual, un 40% de la població ha de sostenir el pes de les despeses socials pròpies i el de l’altre 60%.
Des d’aquesta perspectiva de viabilitat de recursos, semblaria justificada la necessitat d’allargar l’edat de jubilació i, per tant, de reduir els temps de càrregues socials.
Ara bé, cal abordar que aquest suplement de vida laboral activa no contempla cap garantia per al treballador quan supera els 60 anys d’edat. Si, amb les reformes laborals actuals, les empreses tenen tanta facilitat per acomiadar el seu personal, qui garanteix que mantindrà els seus treballador fins als 67 anys? Amb criteris competitius i de costos, quina empresa conservarà una plantilla d’aquesta edat? Si les empreses, amb els incentius i la protecció legal dels governs, avui dia es desfan dels treballadors quan arriben als 55 anys, com podrà un treballador cotitzar els darrers 15 anys de vida laboral que li donarien dret a percebre ingressos després de jubilar-se?.
Tot fa pensar, doncs, que en el futur només uns quants privilegiats podran accedir al que avui coneixem com a paga de jubilació. Se senten veus dir que les cobertures s’han de buscar en els plans de pensions privats, el que no expliquen aquestes veus és com és pot fer això amb sous de 800 euros. Les dificultats d’assolir la prestació per jubilació fa preveure, sense ànim pessimista, que la majoria dels actuals treballadors es veuran obligats a fer cua a les oficines de
Imatge: http://marticampo.blogspot.com/2008/03/diferencias-entre-ricos-y-pobres.html