Quan vaig venir a viure al poble vaig començar a assabentar-me dels diferents mots que els vilatants utilitzaven per identificar els nouvinguts: forasters, pixapins, camacos, de cal fanga (vinguessin o no de la capital).Encuriosida per algunes d’aquestes definicions, durant un temps em vaig dedicar a observar si me’n trobava gaires, de visitants arrambats als pins en posició de reg. Em vaig fixar que n’hi havia molts que pixaven cunetes, però regadors d’arbres no en vaig saber veure cap. D’altra banda, i en honor a la veritat, he de confessar que em vaig sentir clarament identificada com a “camaca” i des d’aleshores utilitzo el “que bonic” com expressió habitual de sorpresa.

Ara, ha sortit un terme nou per definir la gent que forma part d’un fenomen migratori que omple masies i pobles. Els diuen “neorurals”  (Segueix)