dpalma

Tot just s’estrena setembre deixant enrere un estiu intens, amb un juliol com no se’n recorden i un agost sense treva. En un mes es va sentenciar l’estatut català, va tenir lloc la manifestació més multitudinària de la democràcia i l’agitació sociopolítica als mitjans de comunicació i a les xarxes socials va ser incontestable. Catalunya va ser portada diària de la premsa internacional que es va fer ressò de la manifestació independentista en primer lloc i, dies més tard, de l’abolició de les curses de braus, aprovada per majoria paramentaria. No tot va ser bo, és clar. La IP presentada al Parlament per aprovar una consulta popular que permetés el poble expressar la seva voluntat de país va ser rebutjada. Això va esperonar els impulsors de noves propostes polítiques. Un juliol de vertigen!. Trenta dies d’anades i vingudes d’informacions i contrainformacions, de desqualificacions i d’acusacions que ningú era capaç de contrastar ni de retenir.

 Sembla quedar lluny aquella manifestació estiuenca que aconseguia reunir un milió i mig de catalans als carrers de Barcelona. La majoria dels nostres dirigents polítics hi van ser i ho van veure. Tots ells van voler participar de l’èxit de la convocatòria, a primera fila. Però s’acosta la tardor, que les eleccions faran complicada, i alguns d’ells voldran ignorar aquella passió estiuenca. Encara no han après que l’esforç i la perseverança ciutadana poden aconseguir mantenir encesa aquella flama. Encara no han après que si el poble ho vol, ells ho han de fer possible.