Ara, que ja han començat a omplir-se de pancartes els nostres pobles. Ara, que els discursos polítics comencen a sentir-se arreu, serà el moment de reflexionar amb serenitat. Serà, sobretot, el moment de decidir amb responsabilitat i amb coherència.

  Aquestes eleccions es preveuen en clau independentista. Malgrat les picabaralles, malgrat l’enrenou provocat per l’aparició de noves formacions, malgrat el desconcert de gran part de la població, o potser gràcies a tot plegat, aquests comicis podrien ser decisius per copsar l’opinió del poble català i, per tant, convindria per damunt de tot prioritzar el futur que es vol per a Catalunya. Enlloc millor que a les urnes per donar una resposta clara i contundent que eviti excuses polítiques que permetin a alguns fugir d’estudi i continuar navegant entre ambigüitats.

  S’han fet moltes, moltes coses els darrers anys. Potser, des de la perspectiva de l’opinió pública, la més destacable hagi estat aconseguir que el debat independentista es fes un lloc a les nostres taules. A les nostres i a les dels altres, és clar. Cal recordar que mai, fins ara, s’havia volgut donar a conèixer la pressió fiscal que ha patit i pateix Catalunya. Mai, fins ara, s’havien qüestionat els atacs i la repressió continuada a la nostra cultura i a la nostra llengua. Mai, fins ara, s’havia aconseguit arribar a tanta gent i despertat tantes consciències. Mai. Fins ara. 

  Potser, per a molts, això no tingui cap importància però ningú pot negar l’evidència: avui resulta més fàcil identificar-se amb els arguments independentistes, perquè els hem pogut conèixer de primera mà, sense intermediaris. I això ha estat mèrit de la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la seva gran minoria parlamentària, que ha governat amb tan sols 21 escons dels 135 que configuren l’arc parlamentari català. I ho ha fet amb valentia, malgrat les discrepàncies amb els 49 companys de govern i les travetes de 48 catalans a l’oposició. Un desavantatge numèric que cal tenir ben present a l’hora de valorar amb honestedat la tasca realitzada. Perquè som gent valenta. Som gent d’Esquerra.

Artícle publicat a El Vallenc  04/11/2010