Joan Clave Morell

b) Paraules que al diccionari (en cursiva) tenen un significat diferent del que li donem a Vila-seca

 

agosarat  (JR)  tímid./ al diccionari, el contrari: atrevit, audaç.

 

amarinar  (CJ)  estar ben avingut. /  proveir un vaixell del personal necessari.

 

atans  (AR)  empatia (tenir bon/mal atans). / contacte per apropament.

 

avant!  (CJ)  salutació al carrer.  /  exclamació per encoratjar.

 

bassetja  (JC)  tros de rama en forma de Y on si lliguen els dos caps d’una goma ample emprat per disparar pedres o altres elements. /

fona.

 

batedora  (EC)  part inclinada del safareig.  /  hi ha moltes definicions però cap com l’esmentada.

 

bitllot  (EC)  caixa gran per fruites i verdures.  / bitlla grossa, tros de llenya per fer carbó.

 

camions  (JR)  sandàlies de treball fetes amb restes de pneumàtics. /

vehicles.

 

colga  (FS)  coses mal endreçades.  / placenta.

 

comboiar  (EC)  tenir cura amb eficàcia d’un entorn complicat.  /  ordenar un conjunt de vehicles o vaixells.

 

defora  (TC)  el tros, la finca.  / exterior.

 

embancar  (EC)  enrajolar les parets de pous o mines.  / entrar un vaixell en un banc de sorra.

 

embarcar  (JP)  fer-li fer a algú quelcom que no vol.  / pujar a una nau.

 

encant  (CJ)  moltes coses, fruits o persones.  /  lloc on es venen mobles o coses velles.

 

encantar  (CJ)  destapar o ensenyar una carta del joc.  /  sotmetre a poders ocults, agradar, quedar distret contemplant una cosa.

 

ensofrat  (AR)  borratxo.  /  sotmès a la pols de sofre.

 

escaguessar  (JP)  malmetre un teixit per on està cosit. / excés d’anar de ventre o torçar-se una pilastra pel pes que suporta.

 

esvanit  (CJ)  embafat, presumit.  /  que ha perdut poc a poc una facultat corporal.

 

feram  (JC)  aviram del corral.  /  animals silvestres.

 

figuereta  (FS)  tombarella.  /  fer el pi.

 

governat  (JR)  ben tapat, protegit del fred.  /  que algú li dirigeix la conducta o a una nau li dirigeix el rumb.

 

griva  (FS)  que es passa de massa espavilat. /  ocell.

 

llinya  (JC)  corda per arrenglerar plantes o crestalls.  / fil de la canya de pescar.

 

llistat  (CJ)  estilitzat.  /  vestit amb roba ratllada.

 

llosa  (JC)  trampa per caçar moixons.  /  pedra plana.

 

màquina  (JC)  bicicleta.  /  conjunt de peces que fan un aparell que transforma l’energia.

 

mecànic  (JC)  bast, de poca qualitat.  /  ofici.

 

mitja màquina  (JC)  fre dels  carros només en una roda.  / la meitat d’una màquina.

 

mostra  (JC)  el que hi cap a les dues mans juntes.  /  exposició, fracció d’un conjunt de persones, estampat d’un teixit.

 

motxo  (JC)  que no pot tenir fills.  /  escapçat.

 

notari  (JC)  raquis de les panolles de moresc. /  funcionari que redacta i dona fe de documents públics.

 

pecar  (JC)  sospitar.  /  cometre una falta contra la llei divina.

 

pera  (JR)  bombeta de llum.  /  fruit.

 

pollanc  (JC)  rama d’un arbre amb fruit.  /  pollancre.

 

porcell  (JC)  bony al front després d’un cop.  /  guerrinet.

 

quadro  (EC)  caixa de fusta rectangular per a fruites.  /  figura de forma quadrada.

 

resplendir  (CJ) irradiar un dolor a una altra part del cos.  /  brillar amb intensitat.

 

roba  (JC)  indret del tros on es deixa el carro i el cistell. /  teixit.

 

sobreixidor  (JC)  mocador de la butxaca petita de l’americana. / punt d’un surt l’aigua en una bassa plena.

 

soca  (EC)  babau, encantat.  /  tronc de l’arbre que toca a terra.

 

tovallola  (JR)  bufanda.  /  peça de roba per eixugar-se.

 

trona  (JC)  protecció deterra envoltada de marge de pedres al voltant d’una soca.  /  peix.

 

turbot  (EC)  colla de gent.  /  peix.

(segueix)

 

a)   Paraules pròpies de Vila-seca que no he trobat als diccionaris: (continuació)

 

fil de bolitx  (JP)  fil prim de cànem, fil d’empalomar.

 

finces  (CJ)  fins.

 

forgant  (CJ)  balder, més ample del que és idoni.

 

funedu!  (JC)  expressió de disgust, quan una cosa no surt bé.

 

galgarí  (EC)  baldufa petitona, que es fa girar amb els dits.

 

governat  (JR)  que va ben protegit quan fa fred.

 

guilandos  (JC)  propines nadalenques, “anar a captar guilandos”.

 

lenda  (JC)  alenada d’aire. “No fa lenda d’aire”.

 

manganxa  (JC)  trampa, engany.

 

marquinsonia  (FS)  que es vesteix extremadament i amb poc gust.

 

menya  (CJ)  varietat local d’olivera.

 

mitja-ceba  (EC)   la clenxa dels cabells damunt del front.

 

modus  (JC)   educació, urbanitat.

 

palandengo   (CJ)  dropo.

 

panyos  (JC)  calçotets, calçotets llargs fins els turmells.

 

patullar  (JC)  trafiquejar, manipular.

 

palantrengues  (JR)  recalços.

 

palinxo  (CJ)  descuidat, deixat.

 

patrico-patraco (FS)  que va mal endreçat.

 

patullar  (CJ)  trafiquejar, trastejar.

 

pessetot  (JC)  dues pessetes.

 

petaquilla  (JC)   envàs de tabac trinxat a doll.

 

poca-latxa  (JC)  poca-solta.

 

poca-sustància  (JC)  poc entenimentat, carallot.

 

quarterada  (EC)  àpat que es paga als treballdors a l’acabar la collita.

 

rebotim  (JC)  plançó de la soca dels arbres.

 

recalços  (CJ)  espardenyes velles per treballar al tros.

 

redolta  (JC)  sarment de la vinya.

 

regonèixer  (JP)  anar a veure la cacera de les lloses.

 

resolis  (JC)  semen.

 

restolina  (CJ)  calor produït per la reverberació del sol.

 

rolo  (JC)  aïllar a una persona / dibuix fet a terra que delimita on es posen les boles del joc.

 

salitraco  (CJ)  trapella, entremaliat.

 

samaler  (JC)  un dels dos pals emprats per moure les portadores o barrals.

 

senatxo  (EC)  recipient de fibra vegetal amb un o dos compartiments, per traginar les menges, amb una nansa per penjar-lo a la barana del carro.

 

sevillanu  (JC)  home estèril, que no pot tenir fills.

 

sisquera  (CJ)  al menys.

 

síssero  (CJ)  lleuger i veloç.

 

solesma  (EC)  temps encalmat.

 

teró o taró  (JC)  mancat de coneixement.

 

tivantana  (FS)  cosa de poca categoria, vulgar.

 

tocino  (JR)   guerrí.

 

tramfulla  (JC)  trampa, engany.

 

tumeladarassalero  (JC)  es diu d’una cosa mal feta o mal acabada.

 

txepellina  (EC)  petxina.

 

vaja!   (JC)   salutació al carrer.

 

xaramandusca  (CJ)  desordre.

 

xarambó  (JC)  mancat d’enteniment, que li falta un bull.

 

xivar   (CJ)  l’acte sexual.

 

xixu  (JC)  poca solta, tarambana.

 

xumarra  (CJ)  calor humida i enganxosa.

 

(segueix)

 

a)   Paraules pròpies de Vila-seca que no he trobat als diccionaris:

 

abarnegat (JP) d’aspecte descuidat, anar sense ordre ni concert.

 

acolivat (JR)  protegit del fred, ben tapat.

 

afeiat  (TC)  que fa mala cara, que va descuidat.

 

aixerreït  (TC)  que és poc o gens sucós i que costa menjar.

 

alego  (CJ)  aviat.

 

aubelló  (JC)  pas d’aigua soterrat, entubat o no.

 

auflàguima  (CJ)  alfàbrega.

 

antara  (JC)  filera d’arbres que envolten una parada.

 

apa!  (JR)  salutació de carrer.

 

apatuscos  (JC)  estris, eines, trastos.

 

armeig  (JP)  equipament per fer alguna activitat.

 

assoll   (JR)  desordre en una casa, magatzem, dependència.

 

banderando-a  (JR)  que passa més temps del compte pels carrers.

 

banderot  (JR)   que vagareja pels carrers, cafès, bars, etc.

 

barriguera  (EC)  guarniment dels animals de tir per impedir que les    vares pugin més del compte.

 

batadero  (TC)  exposats al sol a la màxima potència (batadero de sol).

 

bauma/da  (EC)  extensió cap els costats del ramatge d’un arbre.

 

bescolla  (CJ)  cridaner, poca-solta, mal educat.

 

blaïr  (CJ)  cremar.

 

boçet  (EC)  boç, morrió que es posa al morro dels animals.

 

bosset  (JC)  cobertor del caramull de verema a les portadores.

 

burxoc  (EC)  branca o tros de fusta punxegut.

 

bussarrera  (CJ)  tapament que regula la sortida d’aigua de les basses.

 

cagamandúrries  (GR)  que s’espanta fàcilment, que no té coratge.

 

cantamanyanes  (JC)  tarambana, poc o gens responsable.

 

capsorolla  (JC)  esbogerrat, tal·lós.

 

captiró  (EC)   filera de plantes o arbres més curta que les altres.

 

catreta  (JC)  xerrameca de carrer o del cafè.

 

cloc i piu  (EC)  estar mig mort o a punt de dinyar-la.

 

dallò  (CJ)  allò.

 

desenemic   (JC)  repèl a la punta del dit vora les ungles.

 

destreviat  (JR)  diner fraccionari

 

devanadora  (FS)  persona que sovint va d’un lloc a l’altre.

 

donces  (CJ)  doncs.

 

eixardor   (CJ)   escalfor, calentor.

 

engrinar   (FS)  irritar, fer enfadar.

 

enrabenat  (EC)  encostipat, refredat.

 

ensolcir  (CJ)  enfondre’s sobtadament una part d’una mina d’aigua.

 

entomit  (CJ)  menjar poc sucós = aixerreït

 

envedreit  (CJ)  menja que s’ha malmès per haver passat massa temps  després de la cocció.

 

enxarrencar  (CJ)  obrir-se o separar-se de cames.

 

enxautar  (JC)  agradar un menjar, se sol dir en negatiu.

 

enxonxit  (CJ)  ensopit, que no es troba bé.

 

enxorrar  (JR)  escapolir-se d’una obligació, d’anar a classe.

 

escarpinduix  (CJ) arrambar amb tot el que es pot en casa aliena.

 

escataró  (FS)  nen molt espavilat.

 

escremussar  (JP)  trencar un tros d’una peça sencera.

 

esgronar  (EC)  separar el gra de la beina o del raquis.

 

espliterat/da  (TC)  anar amb la camisa desbotonada.

 

etzimbori  (JC)  trasto, andròmina.

(continuarà)

 

 

   Fa uns quants anys, quan era a Barcelona, un diumenge a la tarda, vaig anar amb els amigatxos al Tibidabo. Quan tocava anar a les muntanyes russes, un altre i jo, que no volíem treure el fel per la boca, ens vam quedar asseguts en un banc, en aquella placeta per on et passa l’avió pel damunt. Al cap d’una estona, una senyora que seia a l’altre punta del banc, que ens devia sentir parlar, se m’adreça i em pregunta: - Tu d’on ets, de la Canonja o de Vila-seca?

   Em vaig quedar de pasta de moniato, emprant una expressió ara molt sovintejada, fins i tot per aquells que mai han tastat els moniatos al caliu, que menjàvem per berenar a la nostra infància. I li vaig preguntar: Com ho sap? Per les paraules que estaves emprant. Era filòloga i si dedicava a l’estudi de les diferents parles de tot el territori de l’àmbit catalanoparlant.

   Vaig pensar que quan tingués temps em dedicaria a repassar les paraules que diem a Vila-seca i son diferents de les emprades en altres pobles. Van passar els anys i els panys i aquell propòsit va passar a l’oblit, com tantes altres coses.

   A la revista local El Pont de Fusta del març de 1981, en Carles Jansà va publicar un article amb el títol “Vocabulari vila-secà”, en el que hi feia un llistat de paraules pròpies del nostre poble

i entorn comarcal, al final del qual feia una crida a investigadors i especialistes a afegir-ne més. Jo que no sóc ni una cosa ni l’altra, em vingué a la memòria el propòsit adormit, i vaig començar a afegir-ne en un fitxer de l’ordenador.

   La primera paraula que hi va posar, va ser “alego”, i aquesta paraula, li vaig sentir dir a Jesús Moncada, que em va aclarir que a Mequinenza, també la diuen però no pas amb el mateix sentit que nosaltres, sinó com una variació del “hasta luego” castellà. A casa som uns fans de lo Jesús, i com que a tothom agrada tocar als nostres ídols, vam anar a passar una tarda amb ell. Però tornem al relat.

   Molt més ençà, concretament el 2007, el Centre Catòlic o potser, al Centru com es diu ara, va crear un bloc, en el qual, va encetar una proposa: “Paraules amb fesomia pròpia” amb la mateixa finalitat que anys enrere havia proposar Carles Jansà. Se’n va fer una bona llista a la qual hi vaig participar com d’altres lectors del bloc, i... la cosa va tornar a quedar aparcada.

   A l’any passat a l’Aula de la Gent Gran de Vila-seca, vaig proposar seguir amb la dèria, amb una minsa aportació tret de la d’en Jaume Rovira. Finalment, acabo de llegir a la Marta Rojals, “Primavera, estiu, etcètera” que empra no solament el vocabulari sinó la parla de la Terra Alta, i això m’ha empès a escriure això al blog.

   De totes les paraules pròpies i exclusives de Via-seca, que per una o altra via m’han arribat, les he passat pel sedàs dels diccionaris de Pompeu Fabra (general i sinònims) el de l’IEC, eliminant les que s’hi troben amb el mateix significat que els hi donem nosaltres. Estic segur que al diccionari Alcover-Moll n’hi deuen haver unes quantes de la llista, cosa que no treu l’esment al seu origen.

   En faig quatre grups:

-       paraules que no son al diccionari

-       paraules que al diccionari tenen un altre significat

-       paraules habituals mal dites (que al diccionari estan be)

-       dites

    Com que l’espai que se’ns permet per publicar els articles és limitat, ho aniré posant a trossos. Faig un quadre amb la següent distribució: a la primera columna, la paraula, a la segona una definició més o menys encertada i a la tercera, les inicials de la persona o entitat que me la va dir, que son les següents:  

                 

CJ	Carles Jansà
JC	Joan Clavé
FS	Fina Saltó
EC	El Centru
JP	Josep Pujals (Centru)
AR	Anna Rom  (Centru)
JR	Jaume Rovira (Aula GG)
MS	Montserrat Sans (Aula GG)
GR	Josep Garcia (Aula GG)
TC	Teresa Clavé (Aula GG)

 

Aclarint que, es possible que algunes persones m’hagin dit noms que ja tenia, i per tant, només hi consta el que me la va dir primer.