Com és costum i tradició aquest diumenge de finals d’octubre hem anat a Mas Calvó, a l’acte cívic-político-religiòs tradicional convocat en principi com homenatge a Sant Bernat Calvó, i aprofitat alhora per altres dos tipus de trobades, una de folklòrica i una altra de caire polític, enguany amb la presència d’un dels vicepresidents del Congrés dels Diputats.

   Pel que crec saber, que no vol dir pas que sigui exactament cert, es fan tres convocatòries, una la parroquial de Vila-seca amb connivència amb l’Ajuntament, que paga els autocars del desplaçament dels “fidels” de Vila-seca i, també ajuda a sufragar les despeses d’algun grup de la cultura tradicional, local o foraster, que enguany ha estat la colla castellera dels Nois de la Torre. Per altra banda el rector de la parròquia de Sant Bernat de Reus també convida als seus feligresos, que es copsa ben clarament, que son gent més aviat grandeta, i cada any en van venint més, o al menys en major mesura que els fidels vila-secans.

   L’altra convocatòria, més selectiva, és la que fan amb tot el dret del món, la família propietària del casal, afamats membres de l’empresariat català, a les seves amistats familiars, comercials i polítiques, als quals sembla ser que conviden a dinar, ja que durant la missa, així que venia una alenada d’aire de llevant escampava sobre la feligresia una flaire de sofregit, que Déu n’hi do!

   La família propietària, també obsequia a la resta dels mortals assistents a l’aplec, amb una coca dolça i un batut de cola-cao, després d’entrar al casal, tot fent la corresponent cua. Les ampolletes de cola-cao les donen obertes, no fos cas que algú les prengui cap a casa seva o que es torni a posar a la cua per repetir.

   Els assistents a la celebració, si venen de Vila-seca, tenen l’opció d’anar-hi amb autobusos que l’Ajuntament els hi posa a disposició, els de Reus, tot i que és una mica més lluny, hi acudeixen amb vehicles particulars. Això no obstant ja hem fet notar que any rere any, cada cop hi ha més assistents de Reus i menys de Vila-seca, de la part de personal que hi acudeix per la missa o la tradició i que venen a ser els habituals.

    A més, per la part vila-secana hi ha un sector d’assistència esporàdica, en funció de la promoció escolar que s’hagi fet o de quin grup folklòric hagi estat convidat, que naturalment, porta la seva rècula de seguidors parents i amics.

   Els altres concorrents variables, son els convidats dels amos del mas , els amics segurament en funció de llurs agendes i els polítics, en funció del seu càrrec. En tot cas, aquests, deuen ser els més importants, ja que a l’hora de començar la missa, el bisbe de Vic, els rectors de les parròquies, i altres oficiants, plantats davant de l’altar, revestits dels ornaments i de paciència, s’hagueren d’esperar a que els convidats de la propietat, tinguessin a bé prendre seient a les primeres files que tenien reservades. El poble fidel, també.