06
Octubre, 2011
20:58
LES BOTIGUES MÉS ANTIGUES DEL CARRER MAJOR
Enviat per jclave sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Després escriure “les botigues clàssiques
del carrer Major” en vaig fer una segona aportació. referida a les altres que
hi van anant derivant al llarg del temps. Si tenim en compte que el punt de
referència inicial, venia a ser dels voltants de l’any 1950, ara he tingut
ocasió de veure quines botigues hi havia vint anys abans.
Al comparar-les m’ha sorprès que cap de les botigues és igual, ja que només en vint anys, ha canviat l’activitat, o bé el titular, o fins hi tot han aparegut o desaparegut. Vegem-les:
Al lloc on hi va haver la “fonda”, hi havia l’adrogueria d’en Serafí Cot. A l’altre costat del carrer als baixos de l’abadia hi havia una botiga d’ultramarins a nom de Isidre Llorens, que va derivar en la cansaladeria de la seva vídua, la Marieta Abella.
Ja més cap dins el carrer hi havien dues barberies de costat, una al num. 5 de la que n’era titular Josep Gaya, i a la casa del costat una altra a nom de Jaume Targa, que va ser la que jo vaig conèixer amb en Gaspar Gurí.
Al davant hi havia una botiga de comestibles regentada per Rosa Escoda Barenys, que va cedir pas a la perruqueria-merceria-llibreria de l’Angeleta perruquera.
Fent cantonada amb el corredor també hi havia una fleca que era d’un senyor d’El Vendrell que es deia Manuel Birbe, i que amb el temps, fou el forn de ca la Molas.
Més enllà i ja albirant la plaça de Voltes, la Rosa Solé Estivill hi tenia una mena de magatzem on venia palla, gra i demés aliments i complements pel bestiar. I finalment, al costat, la Maria Balcells Ferré hi tenia plantada una verduleria, espai que coincideix més tard amb la pollastreria de la Maria Barberà que vaig conèixer.
Es pot veure doncs, que al menys al carrer Major, les botigues tenen poca continuïtat en el temps, és a dir, que aquell adjectiu de que alguns establiments presumeixen de “Casa fundada...” al carrer Major no en trobarem gaires.