Sóc un dormilega empedreït, ho reconec. M'agrada molt dormir. Ara no dormo tant com dormia abans, quan era més jove i no tenia cap responsabilitat que no fos sobre mi mateix. Diuen que amb l'edat a la gent li costa més de dormir, a mi, de moment, no em passa això. Deu ser que encara tinc posssibilitats d'afegir uns quants anys més a la meva vida. Tinc companys de treball que em diuen que això de dormir és perdre el temps, a mi no m'ho ha semblat mai, penso que és un temps molt ben emprat.  (Segueix)