Les últimes dades econòmiques indiquen que el pitjor de la crisi potser ha passat però no hem d’oblidar que ha estat i continua sent la més profunda dels darrers 80 anys, la primera d’abast mundial desencadenada per la cobdícia d’uns pocs, que ha obligat tots els governs dels països de l’OCDE a adoptar mesures d’austeritat i un augment d’impostos. Governs impotents per solucionar una crisi que ha creat el mateix capitalisme – Sarkozy i Merkel han declarat reiteradament que s’ha de reformar- que adopten mesures que resultaran insuficients si no es canvia la forma de regir l’economia mundial. En altres paraules, o s’estableixen mesures de control amb caràcter general i amb una fiscalitat també acordada internacionalment o no ens en sortirem. Encara més: la crisi és de tal magnitud que requereix la implicació d’altres poders, a més del polític i de l’econòmic, que avui regeixen la societat i que també decideixen i influeixen en l’organització social i en el pensament: mitjans de comunicació i universitat, principalment. I de tots plegats, perquè ens afecta a tothom.
Mentre això no arriba, sembla que anem per un millor camí les darreres setmanes. Al maig s’han reduït les llistes de l’atur de gairebé 2000 persones al Camp de Tarragona i ha augmentat l’afiliació a la Seguretat Social. Dues bones notícies que marquen un canvi de tendència. Però hi ha feina per fer i cal esforç, treball i dedicació de tots. Estem immersos en una transformació del model productiu, apostem decididament per la recerca i la innovació, i la transferència de coneixement entre universitat i empresa. Al Camp de Tarragona en tenim un bon exponent que hem promocionat aquests dies a l’Exposició de Xangai per atraure inversions d’alt valor, amb el pol químic i energètic de Tarragona, l’agroalimentari i l’enològic de Reus i Falset i el turístic de Vila-seca. Centres de recerca i parcs tecnològics que aporten know how al territori i generen nous llocs de treball amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat econòmica i enfortir-la, amb bases més sòlides, sobre les quals es desenvolupen també projectes innovadors que ens han de fer referents a nivell mundial com la plataforma d’assajos d’eòlica marina que impulsa l’IREC.
També aquests dies hem conegut les dades del sector químic que comença a recuperar-se, tot i que els creixements són encara tímids. També els increments del consum elèctric, del tràfic portuari i del transport de mercaderies són un reflex que les coses van millor.
Altres indicadors positius per pensar que hi ha llum al final del túnel són els sectors tradicionals que entre tots estem modernitzant: el turisme ha tingut uns nivells d’ocupació satisfactoris durant la darrera Setmana Santa, i més que notables a les comarques d’interior, mentre que el comerç ha tingut un repunt de vendes amb els ajuts del Govern principament en el sector de l’automoció. També la construcció prova de reinventar-se en el mercat de la rehabilitació d’habitatges, creant nous llocs de treball, al costat d’un sector emergent com la logística que estem decidits a implementar al Camp de Tarragona perquè assegura inversions i llocs de treball que no es deslocalitzen.
I encara la darrera: aquesta setmana el Govern de la Generalitat ha tret a concurs prop de 800 MW eòlics que suposaran una forta inversió que també afectarà les comarques tarragonines i enfortirà el nostre sistema energètic.
Ens en sortirem, segur, com ha passat en anteriors crisis econòmiques per bé que no han tingut la dimensió mundial d’aquesta. Però cal vèncer les reticències al canvi i fer pinya en allò que hem d’impulsar entre tots: l’educació, la formació permanent, la innovació, la inversió pública, el suport als emprenedors i a la petita i mitjana empresa. I unes polítiques socials que no podem defugir perquè no podríem suportar una fractura social entre afortunats amb feina i marginats de per vida. I com deia Churchill “un optimista veu una oportunitat en tota calamitat; un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat”.
JO també m'ho prenc amb prudència, Manel i crec que el meu article n'està ple. Però també crec que una part important de la sortida de la crisi és l'optimisme per una banda, l'actitud favorable al canvi per l'altra i tenir clar que no és cosa de Saorkozy ni de Merkel ni de Zapatero que hi poden fer poc encara que sigui legÃtim demanar que se'n vagin cap a casa. Per cert, a casa nostra, que se'n vagin cap a casa significa retrocedir en coses com l'Ebre a les nostres comarques per exemple i tantes altres. Pel contrari, crec que és imprescindible saber que el mal és molt més gran que els polÃtics locals, nacionals o estatals i que és allà on hem de posar tyambé l'atenció
Publicat per fxsabate 07 Jun 2010, 18:36