Restablim la nostra dignitat
Publicat per fxsabate | 5 Jul, 2010De vegades només cal mirar els gestos més quotidians per saber el fons de la qüestió. Ho dic perquè tot i que a hores d’ara encara no coneixem el text complet de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, tots sabem com han anat les coses aquests quatre anys de calvari de la nostra llei màxima. I, sobretot, com ha acabat.
Com han anat les coses ja se sap: El PP el va impugnar i en va fer campanya indigna per tota Espanya amb anuncis pagats plens de mentides i demonitzant Catalunya per treure profit electoral, recusant magistrats d’un Tribunal que tenia i té un bon grapat de membres amb el seu mandat caducat.
I com ha acabat la comèdia encara és més penós: amb la Presidenta del Tribunal negociant un per un amb cada magistrat per mirar de contentar-los a tots una mica i aconseguir d’aquesta manera que sortís com fos una sentència sobre la principal llei de Catalunya.
Vinc dient aquests dies que ha estat aquest un acte d’una gran miopia perquè el fet de buscar un cert grau de satisfacció entre els membres del Constitucional els ha impedit veure més lluny en el temps i en l’espai perquè no han tingut en compte ni la història de Catalunya i d’Espanya ni el futur de la nostra nació ni el de l’Estat Espanyol.
Ha estat, doncs, una mirada molt conjuntural sobre un problema secular com és i ha estat el de l’encaix de Catalunya en una Espanya que no té altra sortida que la federal si vol tenir futur. És a dir, reconeixent la personalitat i les lleis màximes que les seves nacions i regions decideixin de comú acord. I aquest acord s’havia assolit al Congrés dels Diputats i el va referendar el poble de Catalunya el 18 de juny del 2006. Però el PP no va respectar cap d’aquests dos acords i ara el Constitucional ha esmenat l’Estatut.
I si és cert, com diu el President del Govern Espanyol que el PP no ha aconseguit el seu des-propòsit, que tenim més capacitat d’autogovern que mai i que l’Estatut continua vigent en bona part de la seva integritat, haurà d’entendre tothom – aquí i més enllà de l’Ebre - que no podem els catalans tolerar que se’ns retalli ni una coma. Perquè aquest ja no és l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya sinó el que va resultar de l’acord al Congrés dels Diputats que representa tots els espanyols. És per tant, un acord entre Catalunya i Espanya. I els catalans sempre hem estat un poble que ha respectat els pactes.
I no pot ser que aquest pacte solemne sigui posat en qüestió i esquinçat per una dotzena de magistrats que circumstancialment ocupen - alguns d’ells ja haurien fins i tot de ser fora – una plaça de jutge. Si se’m permet l’expressió, no pot ser que aquests pocs se’ns rifin a tots dos pobles, el català que va parlar en referèndum i l’espanyol que ho va fer a través dels seus representants.
I si aquests jutges no han sabut estar a l’alçada de l’esdeveniment, els catalans i les catalanes, des de les nostres institucions i des de la mobilització social haurem de restablir la nostra dignitat.
article publicat al Diari de Tarragopna ahir diumenge 4 de juliol de 2010
Ja sé, Manel. Deformació dels meus 14 anys a Madrid. I ja veus que l'article està molt condicionat - o adreçat - als nostres amics i no tan amics d'allà . A més, per mi Catalunya arriba molt més lluny que la Sénia.
Publicat per fxsabate 05 Jul 2010, 11:56Moltes grà cies, de tota manera, per la teva aportació