Xavier Sabaté

Preguntes i respostes sobre la central nuclear de Santa Mª de Garoña (Burgos)

On és Garoña?

Al nord de la província de Burgos, a només 5 quilòmetres d’Àlaba. Per això es pronuncien tant les institucions basques com el Parlament Basc que demana el seu tancament.

Què passa el 5 de juliol? Qui decideix el tancament o la continuïtat ?

El 5 de juliol acaba  el permís d’explotació de la central nuclear de Garoña. El 1999, el Govern del PP li va concedir, previ informe favorable del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), un permís de funcionament de 10 anys, que acaba ara.

El 2006, Nuclenor (50% Endesa- 50% Iberdrola) va sol·licitar al CSN una altra pròrroga de 10 anys, a concedir quan el 2009 acabés el permís vigent. El CSN es pronuncià el passat 5 de juny de forma favorable a aquesta sol·licitud de pròrroga.

Aquest informe del CSN és preceptiu però, en ser favorable a la continuïtat, no és vinculant per al Govern (els informes del CSN només són vinculants per al Govern si són negatius).

Així doncs, abans del 5 de juliol, el Govern de l’Estat ha de decidir sobre el futur de Garoña: si assumeix l’informe del CSN, o si acompleix el seu compromís electoral i ordena el tancament ara al juliol de 2009, o alguna solució diferent com un tancament a dos o quatre anys com també s’ha parlat.

És veritat que el Govern té el compromís de tancar Garoña i les altres centrals nuclears?

El PSOE va incloure al seu programa electoral i de govern el compromís de “sustituir de forma gradual la energía nuclear en España por energías seguras, limpias, y menos costosas, cerrando las centrales nucleares de forma ordenada en el tiempo al final de su vida útil, dando prioridad a la garantía de seguridad y con el máximo consenso social, potenciando el ahorro y la eficiencia energética y las energías renovables, la generación distribuida y las redes de transporte y distribución local”.

El passat 12 de maig, durant el “Debate del Estado de la Nación”, preguntat sobre si tancaria la central nuclear de Garoña quan acabés el seu permís d’explotació, el President del Govern, J. L. Rodríguez Zapatero, respongué que seria coherent amb les seves conviccions i els seus compromisos.

És perillosa la central nuclear de Garoña?

Aquesta central fou dissenyada per General Electric en els anys 60 del segle passat per operar durant 25 anys. La seva autorització de Posada en Marxa s’atorgà el 30 d’octubre de 1970. Fou inaugurada per Franco el 1971, i amb 38 anys d’antiguitat és l’única de "primera generació" que segueix en funcionament.

És d’un tipus molt antic de reactor denominat BWR (reactor d’aigua en ebullició), ja desestimat en les noves generacions de reactors, que està “fora de normativa”, no compleix ni tan sols amb els estàndards de seguretat que en l’actualitat s’exigeixen internacionalment.

Ja el seu dissenyador, General Electric, als anys 70 canvià el disseny d’aquests reactors fins a sis vegades.

S’ha dit que hi ha nuclears amb 50 o 60 anys al món que funcionen estupendament.

És fals. Segons l’Organització Internacional de l’Energía Atòmica (www.iaea.org),  les dues centrals nuclears més antigues encara operatives, Oldbury-A1 i Oldbury-A2, a Gloucestershire, Regne Unit, tenen 41 i 42 anys d’operació respectivament.

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) diu que Garoña pot seguir funcionant 10 anys mes de forma segura.

El CSN ha emès un dictamen (no vinculant per al Govern) favorable a la concessió de la pròrroga de deu anys. Malgrat que la central de Garoña ha incomplert diversos requisits que el CSN prèviament els havia exigit per prorrogar la llicència: la substitució del cablejat elèctric i solventar els reiterats problemes de la ventilació d’emergència de la contenció i d’escletxes múltiples per corrosió que afecta elements del vas del reactor i altres elements del circuit primari.

Nuclenor diu que Garoña està millor ara que quan es va construir, gràcies a continuades inversions.

De fet, Nuclenor ha demanat ajornar l’acompliment de dos dels 10 punts que el CSN els exigí: la renovació del cablejat elèctric i  la millora de la ventilació d’emergència a l’edifici de contenció i ha proposat fer-ho en les parades de recàrrega de 2011 i 2013.

Es pot prescindir de la central nuclear de Garoña?

Sense la central de Garoña el subministrament elèctric seguirà totalment garantit. Una dada que ho demostra és que el 2008 els intercanvis internacionals d’electricitat d’Espanya es van saldar amb l’exportació neta d’una quantitat equivalent a tres vegades la producció elèctrica de Garoña.

La contribució energètica de la central nuclear de Garoña és minsa (l’1,2% del total, en 2007) i està sobradament compensada per l’aportació de les energies renovables. En comparació, les renovables van aportar el 2007 un 23% del total de l’electricitat generada (un 3% més que totes les nuclears juntes). Només l’increment de la producció d’electricitat renovable el 2007 respecte al 2006 va suposar gairebé el doble de l’aportació de la nuclear de Garoña el 2007.

Es diu que Espanya depèn de la importació d’electricitat nuclear de França

Fals argument que depenem de la importació d’electricitat nuclear francesa. Espanya és exportadora neta d’electricitat des de fa cinc anys com diu la pròpia Red Eléctrica Española en la seva pàgina web. Més concretament podeu veure la pàgina 4 d'aquest document on el gràfic dels intercanvis internacionals dels darrers cinc anys  és favorable a l'Estat Espanyol

En efecte, els intercanvis internacionals d’electricitat del sistema elèctric espanyol registraren el 2008 un saldo exportador d’11.221 Gigawats-hora (GWh), un 95% superior al de 2007, segons dades de Red Eléctrica Española (REE). En concret, Espanya exportà el 2008 una quantitat d’electricitat equivalent a la produïda per tres nuclears com la de Garoña. La comparació d’aquesta quantitat amb la producció elèctrica mitja de Garoña els últims anys (3.837 GWh el 2006; 3.478 GWh el 2007; 4.021 GWh el 2008), evidencia que la nostra capacitat d’exportació d’electricitat ja el 2008 era tres vegades superior a la producció d’electricitat anual de Garoña.

El tancament de Garoña implicaria un increment del 10% del preu de l’electricitat ?

S’ha dit que el tancament de Garoña augmentaria un 10% el preu de l’electricitat. Això, que ningú no ha signat amb noms i cognoms, és totalment fals. Donat que la central de Garoña està amortitzada de fa anys i que al seva minsa aportació al sistema elèctric espanyol està ja compensada per la generació elèctrica amb energies renovables, el tancament d’aquesta central serà a cost zero.

Està amortitzada la central nuclear de Garoña ?

Tampoc no hi ha obstacles econòmics per al seu tancament doncs aquesta central ja està més que amortitzada des de fa anys.

Les pressions del lobby nuclear i de Nuclenor (50% Iberdrola, 50% Endesa) per evitar el tancament de Garoña, busquen satisfer els seus legítims interessos econòmics explotant una central nuclear obsoleta i sobradament amortitzada).

Nombroses organitzacions socials, ecologistes, veïnals i polítiques reclamen des de fa anys el tancament de Garoña, petició feta també des d’institucions com el Parlament Basc, el Govern Basc, el Parlament de la Rioja, el Parlament de l’Aragó, el Parlament de Navarra i la Diputació foral d’Álaba, entre d’altres.

I què passa amb els llocs de treball del personal de Nuclenor? Aniran a l’atur si tanca Garoña?

Segons informacions de la mateixa Nuclenor, la central nuclear de Garoña té una plantilla de 323 treballadors fixos. Ni 600 ni 1.000 com s’ha dit en altres informacions. Aquestes xifres inflades són falses.  

De la mateixa manera que és falsa la informació que circula que la indústria nuclear genera a Espanya 30.000 llocs de treball. Segons dades d’un estudi de CCOO de 2006, el sector nuclear comptava el 2005 amb 4.124 empleats dels quals el 52,8% pertanyien a la plantilla fixa de les centrals nuclears. Aquestes xifres d’ocupació a les centrals nuclears augmenten a 10.930 durant el període de recàrrega de les centrals, dels quals el 20% pertanyien a la plantilla de la central.

 Contràriament, les energies renovables sí que són generadores de gran quantitat de llocs de treball estables i de qualitat. Segons dades de CCOO, en un informe de febrer de 2008, a Espanya el sector de les renovables generava – ja a finals de 2007 – 89.000 llocs de treball directes ( i 99.681 d’indirectes). A Alemanya, el 2006 el sector d’energies renovables va donar feina a 235.000 treballadors, un increment del 50% sobre els dos anys anteriors. El sector de les energies renovables té una capacitat de creació de llocs de treball molt superior al sector nuclear ja que, de totes les formes de produir energia, és la que genera menys llocs de treball.  Les organitzacions ecologistes demanen a més que el desmantellament de la central vingui acompanyat d’un pla de desenvolupament alternatiu de la comarca finançat amb els fons d’Enresa.  A més, recorden que amb el desmantellament de la central augmentaran els llocs de treball a al zona. El tancament de la planta no perjudicarà l’ocupació perquè el desmantellament d’una central és un procés llarg i generador de llocs de treball.     

En definitiva, pot el Govern tancar Garoña ? 

Actualment es donen les condicions perquè el Govern de l’Estat ordeni el tancament immediat i definitiu de la central: l’escassa contribució energètica de la central nuclear de Garoña està sobradament compensada per l’aportació de les energies renovables. Sense Garoña, la seguretat del subministrament elèctric seguirà garantida; la seva vida útil està esgotada i existeix a més un ampli consens social dels sectors més progressistes de la societat a favor del seu tancament per:

1- Evitar el risc d’un accident nuclear a la central que tindria conseqüències desastroses.

2- Deixar de produir residus radioactius de baixa, mitjana i alta activitat, amb l’objectiu de no agreujar el problema sense solució que tenen totes les plantes nuclears.

3- Eliminar l’obstacle que suposa l’energia nuclear per poder avançar i assolir un model energètic cada cop més renovable i eficient.

4 – Esforçar-nos així tota la societat per deixar de dependre de combustibles que s’esgoten com els fòssils i l’urani i usar els renovables i nets

Isabel Forcades

Teresa Forcades, nascuda a Barcelona però d'arrels tarragonines, és una monja benedictina amb una trajectòria científica  iespiritual que comença a ser molt coneguda. La setmana passada la van entrevistar al canal 33 i em va impressionar particularment . Aquí teniu l'entrevista. També podeu llegir un dels seus darrers articles publicats a la revista Foc Nou  en la seva edició del mes de maig passat, monogràfic destinat a l'avortament. 

Vicenç Ferrer

La mort de Vicenç Ferrer. El 28 de maig vaig dir a Santes Creus el següent: " Per acabar, li diré al sr. Lundestad que quan en el seu discurs ha desitjat que algun dia el Premi Nobel de la Pau s'atorgui a una persona espanyola, he pensat immediatament amb el català Vicente Ferrer que a la Índia fa molts anys que treballa amb tastques humanitàries que el Premi Nobel de la Pau ha reconegut en moltes ocasions i que al notre país a través de la seva Fundació i de la xarxa d'internet  desenvolupa una tasca immensa. Som milers els ciutadans que hem signat perquè aquest reconeixement sigui possible. Només a la xarxa social facebook ja ho hem fet més de 9.000. Jo m'atreveixo avui a demanar-li que considerin seriosament aquesta possibilitat ". La seva estela durarà anys, molts anys.

La tasca social dels religiosos de Catalunya 

El Govern de la Generalitat ha editat, a través d'una iniciativa de la gran Directora General d'Afers Religiosos que és Montse Coll - la 2ª per l'esquerra a la foto - un estudi sobre la tasca social dels religiosos catòlics a Catalunya. Mai no s'havia fet al nostre país un compendi d'aquesta naturalesa que suposa un reconeixement i un acte de justícia a la labor de milers d'homes i dones que han consagrat la seva vida a donar, que ho han preferit a rebre. Aquí teniu l'excel.lent discurs que va pronunciar en el curs de l'acte de presentació a Tarragona el passat dia 9 la monja teresiana Cristina Martínez - la 2ª per la dreta a la foto - Presidenta dels Religiosos de Catalunya

Aquí teniu en video un extracte de les intervencions

Il.Lm. sr. Alcalde, alcalde del Morell, autoritats, estimats veïns i veïnes de La Pobla de Mafumet i més enllà, amics i amigues:

Agraïment

Vull en primer lloc agrair que m’hagueu encomanat el pregó de les vostres festes del 2.009 i els elogis de la presentació que són totalment immerescuts. Sempre penso que allò que sóc o que he fet ho dec al lloc i a la família en què vaig néixer. Aquests dies reflexiono molt sobre aquesta qüestió perquè he viscut una experiència que m’ha colpit molt: he estat amb una trentena de nens i nenes de Madagascar i aviat me’n vaig a passar uns dies a Nicaragua. Ni els nens de Madagascar ni els de Nicaragua no tenen la culpa d’haver nascut en una part pobra del planeta i en famílies sense recursos. Nosaltres, tots i totes els qui som aquí hem tingut la immensa sort de néixer i viure en una part privilegiada de la terra.

Actualitat dels pregons

En fi, però anem a la festa i deixeu-me que us feliciti pel fet que insistiu amb aquesta tradició del pregó de les Festes. Ja sé que un pregó de festes no seria necessari si aquest es circumscrivís estrictament al que s'entén per un pregó, és a dir, l'anunci d'una notícia que convé difondre abastament. De fet, molts dels qui sou avui aquí deveu encara recordar com recordo jo del meu poble, el pregoner que quan hi havia notícies recorria els carrers i feia públics els objectes que s'havien trobat i els que s'havien perdut o que comunicava els impostos, ai¡ que s’havien de pagar, o els bans de l'Ajuntament que ordenaven la vida quotidiana. Aquells pregons posaven de manifest la història diària de la nostra forma de vida. I potser més verosímil que no pas l'oficial o la que els experts massa sovint ens han volgut transmetre quan ens han explicat només les intervencions dels personatges que han quedat als textos escrits, deixant de banda en canvi el relat de les formes de vida autèntiques del poble.

Hi havia d’altres pregoners que passaven pels carrers. Els qui cridaven que arranjaven paraigües, els qui compraven plata i or, o pells i tants d'altres. I no pregonaven només, sinó que ens feien conscients de les dificultats de comunicació per adquirir o vendre uns determinats productes cada dia en aquella època.

De fet, fa pocs anys només que hi ha un corrent d'historiadors que es comença a preocupar pel que anomenen la HISTORIA DE LES MENTALITATS i basen les seves anàlisis en l'estudi de la família, de les relacions pares-fills, home-dona, matrimoni i sexualitat; en l'estudi de les actituds davant la mort, de la religiositat popular, de la Inquisició, de la bruixeria, de les manifestacions festives com la que avui inicieu a la Pobla de Mafumet .

I és que, com diu un poema de Bertold Brecht:

" Qui va construir Tebes, la de les set portes ?

Als llibres figuren només noms de reis.

Potser van arrossegar ells els blocs de pedra ?

------------------------------------------------

i més endavant:

El jove Alexandre conquerí l'Índia

Ell sol ?

Cèsar va vèncer els gals

No portava al menys un cuiner ?

Reivindico, doncs, la història que anem i aneu fent entre tots cada dia i demano que també els investigadors esmercin els seus esforços estudiant els pregons com a mostra de la nostra quotidianitat, d'allò que al llarg del temps ha conformat la nostra manera de ser, les nostres vivències, les nostres emocions. les nostres relacions socials.

La història, per tant, dels pregons municipals dels que abans us parlava, de les festes i dels pregons de Festes que cada any contribueixen a aquesta història quotidiana de les manifestacions més planeres, més senzilles, més tendres de la nostra vida.

Aquells pregons van passar i avui n'hi hauria prou i més que suficient amb d'altres sistemes potser més efectius: la ràdio, els mitjans escrits, els programes o els cartells. O, com diem ara, penjar-ho a Internet o comunicar-ho als nostres amics de les xarxes cibernètics com el facebook o el twiter. Jo ho acabo de fer fa mitja hora i més de 1000 persones ja saben que venia a la Pobla a pregonar la vostra festa. Però un pregó és molt més que un simple anunci. És un motiu més de trobada, és un acte senzill, íntim i càlid, una tradició de festa major i un component important de la festa. Vosaltres l’heu volgut conservar i us en felicito

Importància de la festa

Perquè les festes són importants. Històricament, els rituals festius han reflectit en ocasions l'estructura social. Però també a vegades han intentat des-estructurar-la dissolent les diferències, relativitzant o ridiculitzant el poder i la societat de l'època. I en aquestes ocasions han proclamat la igualtat, la llibertat i la solidaritat entre tots. Al nostre país la tradició religiosa que al seu torn en moltes ocasions ha subsumit les festes paganes s’ha imposat amb els segles.

I avui celebreu les festes de Sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del senyor Jesucrist, una de les tradicions més importants de l Església catòlica que va voler situar l’homenatge a un personatge tan important del seu santoral en l’inici de la primavera que gairebé totes les cultures des de molt antic han volgut celebrar.

Una primavera que enguany ha estat particularment generosa i fèrtil amb tanta aigua com vàrem tenir a l’inici d’aquesta estació i a l’hivern. Mai no havia vist tanta ginesta. El seu groc cridaner ha omplert els marges dels nostres camins, el romaní i la farigola, l’espígol, la menta, l’orenga, el poniol, la lavanda. Totes les herbes aromàtiques han proliferat i abundat com mai.

La Pobla de Mafumet

Això també ho heu vist i fruït a la Pobla perquè conserveu els millors avantatges d’un poble dels d’abans on tothom es coneix i es dona valor a la conversa i a la proximitat al mateix temps que ja formeu part d’una àrea metropolitana que també gaudeix de les característiques de la modernitat

Història

Sou un poble antic ocupat ja durant els primers segles de la nostra era. Així ho demostra el tresor de monedes de bronze, constituït per unes dues-centes peces, de l'època de l'emperador Claudi I.

La Pobla va tenir un desenvolupament de certa envergadura en temps de dominació romana, per la situació al costat del riu Francolí i la proximitat a la ciutat de Tarragona. Durant els primers anys de la Reconquesta cristiana, la Pobla era anomenada la Guàrdia de Mafumet i cal recordar que va ser Ramón Berenguer I, a mitjan segle XI, que inicia la repoblació de les terres veïnes a la ciutat de Tarragona

L’actual terme municipal de la Pobla queda definitivament configurat el 1844, quan es va realitzar el repartiment de les Franqueses del Codony entre els pobles de Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort i la Pobla.

Els anys 70 del segle passat constitueixen el gran canvi de la Pobla i el pas d’una economia agrícola a una de predominantment industrial, essent capdavanters en el desenvolupament industrial i econòmic i social del Camp de Tarragona i de Catalunya.

 I cal remarcar que es continua amb el propòsit de solucionar el problema de l’aigua potable, problema “ de tota la vida”  que es veurà definitivament solucionat amb l’aigua de l’Ebre l’any 1989, però que ha preocupat fins fa poc l’ajuntament que no ha parat fins tenir un dipòsit generós preparat per al futur

Futur

I parlant de futur:

En la propera comissió territorial d’urbanisme s’aprovarà el nou POUM que contempla unes possibilitats de construir 1,700 nous habitatges en nous àmbits a llarg termini, el que pot representar una població addicional de 5.000 habitants per al futur. Això és preveure l futur amb temps i fer-ho de forma ordenada

I teniu obres importants en perspectiva, importants perquè com he llegit que diu el vostre alcalde avui a un diari: “«Volem un poble amb una alta qualitat de vida, i això passa per l’obra pública i social “:

El nou ajuntament, equipaments que preveieu per a la gent gran o la llar d’infants, la preocupació per una nova escola , l’ampliació del pont són obres que conformaran una Pobla més preparada de cara al futur en uns moments en què l’esforç en obres públiques és molt útil per pal.liar en el possible els efectes negatius de la crisi.

Valors d’abans i d’ara

I ja veieu , amigues i amics, que no m’he referit a la llegenda del cristià de la mà foradada pel plom líquid dels moros perquè la coneixeu més bé que jo i perquè segur que l’heu sentida mil vegades però permeteu-me que us digui que, sigui més o menys certa, les llegendes acaben, a còpia de repetir-se, formant part de l’imaginari col.lectiu i, per tant, de la personalitat dels pobles. Estic segur que per això no és estrany que el vostre caràcter sigui de gent lleial, que conserva i té en molta estima els valors més alts, els que més ens distingeixen a la raça humana: la lleialtat, l’estima pels altres, pels qui viuen al nostre voltant més immediat, la tradició històrica i l’estima pel nostre passat i pels nostres avantpassats. L’associacionisme – teniu més de vint associacions al vostre poble – com a valor i com a mitjà per organitzar millor la convivència i disfrutar-la...

I això, amigues i amics,  en el moment que vivim és molt important, diria que el més important. Perquè ens adonem ara, en plena crisi, que potser hem cregut i perseguit massa el posseir i el tenir en lloc del ser, la quantitat en lloc de la qualitat, la immediatesa i la pressa en lloc de la mirada alta i el repòs, l’egoisme en lloc de la generositat. Hem de recuperar els vells valors que ens fan més dignes, més humans i que ens poden donar més sentit a la vida

La Mare de Déu del Lledó

En aquest punt, no puc deixar de recordar també la vostra patrona, Mare de Déu del Lledó. Sé que li canteu : “ De la Pobla sou Senyora /  àncora de salvació / Socorreu a qui us implora / Verge Santa del Lledó “

Doncs posats a fer, li demanem a ella i a Sant Joan que en uns dies tan importants per Catalunya com aquests que ens ajudi a sortir ben parats del finançament, a que vagi bé la indústria a que tinguem molts nous llocs de treball i que conservem els que tenim. Que hi hagi pau i s’acabi la violència que avui s’ha tornat a manifestar al País Basc. Cap idea pot provocar ni una sola mort. I que s’eradiqui la pobresa al més aviat possible. Vicenç Ferrer, aquest gran català universal que avui ens ha deixat, ell sol ha millorat la vida, ha tret de la pobresa i de la malaltia i del patiment a més de dos milions d’éssers humans a la Índia i m’ha semblat que en el Pregó de la Pobla de Mafumet també era bo que en parléssim i ho compartíssim. De vegades pensem: “ jo sol, la meva aportació no servirà de gaire cosa.” No és veritat, cadascú de nosaltres som i podem ser agents del canvi a millor que necessitem. Milions de persones esperen del nostre suport i els el podem prestar.

La festa és de tothom

Però tornem a les festes. I si em perdoneu l'atreviment d'erigir-me en portaveu de tots vosaltres, agrairé en nom de tots l'esforç tenaç i mai del tot agraït d'aquells que fan possible la festa i de tots aquells i aquelles que d'una manera o altra faran que aquests dies siguin reeixits.

La Festa és de tots i es fa entre tots. Per això tampoc no voldria deixar de recordar, perquè estic segur que vosaltres també ho feu, als qui no podran fruir de la Festa.

- als qui no podran o no voldran sortir de casa pel que sigui, als qui no han pogut venir perquè són fora, als qui són a l'hospital 

- i als més marginats: els aturats, els vells que viuen sols, els qui són al psiquiàtric que potser són els més oblidats, els qui no tenen una vivenda ni un salari dignes.

- I, en definitiva, a tots aquells que, hagin perdut l'esperança o no, pateixen la injustícia. Vull proclamar per a ells que no és cert, com se'ns ha dit tantes vegades, que sempre hi hagi d'haver marginats, desheretats o condemnats a patir. La Festes són també seves, ho són de tot el poble. 

Us invito que iniciem la Festa amb aquest esperit jove i progressista d'un poble que, com deia Gramsci, sap combinar el pessimisme de la intel.ligència amb la voluntat o l'optimisme del cor i que sigui aquest darrer el que primi durant aquests dies.

Aquest optimisme que heu sabut aplicar a LA POBLA per remuntar situacions difícils, per recuperar-vos a tots els nivells, per tornar a ser un poble important, per seduir-vos mútuament i augmentar la població pel convenciment que us havíeu d'empadronar quants més millor.

Aquest optimisme que fa que ara us trobeu embarcats en obres importants en moltes de les quals us ajuda el Govern de la Generalitat al qual represento i que tot ho feu amb aquesta sensibilitat mediambeintal que sé que teniu i que concorda amb les noves demandes socials del segle XXI.

Des d'aquesta consideració global de tots els homes i dones de LA POBLA sense excepció, amb l'esperança d'un esdevenidor més pròsper, més just i amb majors oportunitats per a tothom en aquest racó concret de LA POBLA, aquest municipi del Tarragonès i  del Camp de Tarragona que ja és un a nova realitat i identitat que té un bon futur

I voldria, fent honor a la paraula pregoner, aixecar la veu i que aquesta arribés a tots els racons. SÓN LES FESTES DE SANT JOAN. Ha de sonar la música, que el cel i el silenci es trenquin amb el tronar dels coets, que s’omplin de colors i de rialles els carrers.

He de dir-vos a tots i a  totes, als nens i als joves, als no tan joves i als nostres grans: viviu amb intensitat la festa cadascú a la seva manera. Bones festes per a tothom. Que siguin dies de veritable alegria, de disfrutar, i d’aprofitar el moment, de fer realitat aquell pensament clàssic que, per ser-ho és universal i s’ha conservat viu en les trajectòries festives de la Humanitat:

1 – NO ÉS PROPI DEL SAVI DIR: VIURÉ. VIURE DEMÀ ÉS MASSA TARD. VIU AVUI

2 – NO ÉS QUE TINGUEM POC TEMPS SINÓ QUE EN PERDEM MOLT

3 – “ CARPE DIEM “ ( aprofita el dia, el moment present )

Així doncs us invito:

- que avui us apliqueu a un gaudi sa de la festa, a fruir del retrobament amb amics i familiars i també, per què no, a dsifrutar d’aquestes petites transgressions que tota festa comporta de les tasques i rutines de la vida que portem al llarg de tot l’any. 

- que feu que la festa sigui per a tots i totes i que tinguem un lloc o al menys un record sentit per a totes aquelles persones que per una o altra raó tenen algun impediment perquè la festa entri a casa seva.

 - i que els vostres somnis es facin realitat, que LA POBLA continuï oferint proves d’acollida cap a la gent nouvinguda sigui d’on sigui i d’apertura per rebre persones i famílies d’altres indrets del país i del món; que sigueu capaços de projectar-vos amb força cap al futur, amb impuls jove suficient, amb capacitat de desenvolupament, amb cura i tendresa cap a les persones grans. 

Amb tota l’emoció de la que sóc capaç, sentint que avui, malgrat les noves tecnologies, les telecomunicacions, les xarxes d’internautes, els avenços genètics i les enginyeries més sofisticades, res no hi ha, amigues i amics, més bonic i apassionant que la retrobada i l’abraçada amb els amics, voldria que m’acompanyéssiu amb aquest

VISCA LES FESTES de LA POBLA DE MAFUMET ¡¡¡

La Pobla de Mafumet , 20 de juny de 2009

Als qui som fills de Flix i hem treballat i treballem per Flix ens han dolgut sempre i ens dolen totes les notícies negatives relatives al nostre poble. Les que afecten al sistema productiu i a “la fàbrica” – ara ERCROS - en particular, encara més perquè tots hi hem tingut algun tipus de vincle directe o indirecte. Ara tornem a sentir “no” i en aquest cas és a uns acomiadaments que l’empresa pensa – i està per veure – que són necessaris per a la seva supervivència.

I ens sumem al NO però al mateix temps , i com que ens temíem això ja fa bastant de temps, repassem allò que hem fet els darrers anys des que vàrem adquirir responsabilitats al Govern de la Generalitat i què podem fer ara per parlar en positiu del nostre poble i dir a tothom, governs però sobretot al món empresarial que Flix té futur. Doncs des del Govern hem apostat , conjuntament amb l'Ajuntament, pel viver d’empreses i li hem donat suport ja fa 3 anys, hem donat suport a la consolidació del que havia de ser el primer grup químic català amb ERCROS de protagonista amb una financiació sindicada dirigida per l'Institut Catala de Finances, organisme financer de la Generalitat – fa quantre anys i abans per tant que els ajuts al sector de l’automòbil - , hem ajudat a la construcció de la nova seu de la cooperativa agrícola encara que no estava massa clara la seva viabilitat i hem apostat per dos sectors que tenen futur: les energies renovables – la planta fotovoltaica i els dos parcs eòlics que estan en tràmit - i els serveis socials amb la nova residència per a la gent gran amb més de set milions d'euros d'inversió i la multiplicació d'obra pública com mai que des del Govern de l'Estat - el darrer Pla amb més de 700.000 euros que s'està executant -  i del de la Generalitat que pel perìode 2008-2012 suposen una quantitat molt superior només comptant el PUOSC s'han fet o estan en tràmit, la principla de les quals és la neteja del riu.

I encara treballem – discretament perquè això s’ha de fer així, en la recerca de noves activitats perquè si bé és molt però que molt difícil en la crisi que vivim trobar nous inversors, no per això deixem de fer-ho i en els camps que poden tenir futur i que poden generar llocs de treball com els que hem descrit de l'anomenada economia verda - aigua, residus i energia - i benestar social.

Per tant, màxim rigor en l’anàlisi de l’ERO d’ERCROS i defensa del màxim número de llocs de treball i recerca de noves activitats econòmiques sumades a les que ja hem aconseguit en els darrers anys, amb llocs de treball que són pocs en el cas de l’energia fotovoltaica i eòlica però que deixen milers d’euros al poble i que en el de la nova residència són més .

I unitat al voltant dels sindicats i de l’ajuntament. Alguns volen treure rendiment poltic  i busquen la controvèrsia i la polèmica. No els seguirem perquè seria el pitjor que ens podria passar i perquè sabem que els flixancos  no ho volen. Els responsables polítics i els empresarials han de veure molta unitat si volem que ens escoltin de veritat i no serem nosaltres els qui la trenquem. Si volen polèmica, quan acabi el malson, que acabarà, ens sentiran però mentrestant, parlem de Flix en positiu i ben units.

El PSC ha guanyat les eleccions europees de forma clara. Els ciutadans de les comarques de Tarragona i de Catalunya han donat suport molt majoritàriament a les propostes per a Europa que hem plantejat.

Com a primer secretari del PSC al Camp de Tarragona he d’agrair profundament aquest suport. Sempre penso que som indignes de tanta confiança per bé que ho fem. Ens comprometem a treballar pel programa que hem presentat i defensat: Una sortida progressista a la crisi refaci el teixit productiu i aposti per en una economia  sostenible – aigua, energia i residus, entre altres -, que transformi  els sectors tradicionals de la indústria, el turisme i l’agricultura i que les relacions laborals s’adeqüin sense que minvin els drets dels treballadors. Això acompanyat de polítiques d’innovació i d’infrastructures que ens facin més competitius: ferrocarril que és on més endarrerits anem i logística.

I paral·lelament, polítiques socials avançades: sanitat, educació, pensions i ajudes a la dependència perquè no entenem d’una altra manera l’organització social si no és ajudant els qui no estan en actiu o tenen dificultats.

Aquesta elecció era per a Europa. Però no puc oblidar que els nostres principals rivals volien que es votés com si fossin autonòmiques. I si ho haguessin estat, a CiU, que ha tret els segons pitjors resultats de la història, no li haurien anat gens bé.

Per últim haurem d’abordar entre tots l’abstenció. Perquè si la democràcia pertany i implica a tothom, també serà responsabilitat de tothom resoldre aquest problema. Dels polítics en primer lloc però també de totes les instàncies on es transmeten informació i valors: mitjans de comunicació i sistema escolar, entre altres. Perquè la democràcia és més completa quan més s’hi participa.

És el moment de sortir a trobar-nos els uns amb els altres perquè l'important no és el que hem perdut sinó el que ens queda i tots tenim el poder de canvair. Què esperem, doncs ?

Si no funciona directament el video de HOME pots clicar aquí, també al web de TVE o per veure el web oficial, clica aquí

Algunes de les dades que hi apareixen:

1. El 20 % de la Humanitat consumim el 80 % dels recursos del Planeta
2. Cada dia moren 5000 persones per beure aigua contaminada
3. Mil milions de persones pateixen fam
4. Més del 50 % de cereals produïts al món es destinen a l’alimentació de bestiar i a la producció de biocombustibles
5. Cada any desapareixen 13 milions d’hectàrees de bosc
6. Les ¾ parts dels recursos pesquers estan exhaurits
7. Abans de 2050 podria haver-hi 200 milions de refugiats climàtics

‘Home’ és un projecte dirigit pel prestigiós fotográf francés Yann Arthus-Bertrand, que ha dedicat gran part de la seva carrera a la presa d’imatges aèries al voltanat del planeta, i el cineasta Luc Besson, productor del film.La película, un crit d’alerta sobre els perills que amenacen la Terra (sequera, urbanització galopant, contaminació, explotació d’energies fòssils, escalfament global, etc.), s’ha estrenat aquest divendres, 5 de juny de 2009 coincidint amb la celebració del Día Mundial del Medi Ambient, a 126 països i en múltiples formats: pantalles gegants en espais públics de nombroses ciutats (Champ-de-Mars de París, Central Park de Nova York, Trafalgar Square de Londres, etc.), per televisió (més d’un centenar de canals), per internet en alta definició i en quatre idiomes (anglés, alemany, espanyol i francés) a través de YouTube i Google, en DVD (4,99 euros) i en sales de cinema.El treball de Yann Arthus-Bertrand - dos anys de rodatge en 54 països i 500 hores de pell.ícula filmada – es presenta en un film de 90 minuts, l’estrena de la qual s’ha pogut veure gratuitament a tot el món.  

UNA BONA NOVA INICIATIVA

PUBLICAT AL DIARI DE TARRAGONA, dijous 4 de juny de 2009 

• Immersos en la crisi econòmica mundial més profunda dels últims 80 anys, no hi ha reflexió sobre el futur que no faci al·lusió a la necessitat de canvis en el model productiu. És cert que són imprescindibles i en aquests moments potser no som capaços encara d’albirar quin ha de ser l’abast d’aquests canvis que, amb tota seguretat, afectaran no només al sistema financer que és el que ha provocat en major mesura la crisi, sinó també a les relacions socio-laborals i fins i tot als nostres hàbits i costums.

• Per tant, no estem parlant només de decisions polítiques sinó de moltes altres que depenen de les institucions empresarials, sindicals, de tot el teixit associatiu i fins i tot de les nostres individuals. És necessari, per tant, reflexionar i debatre a fons amb actitud favorable al canvi respecte a allò que veniem fent, pensant i planificant fins ara tots plegats. Perquè no ens podem quedar creuats de braços davant aquesta situació i de la seva conseqüència més greu que és l’atur.

• Des d’aquest punt de vista, esbrinar quins sectors productius tenen futur és imprescindible. I si cada cop sonen més les veus que parlen de l’economia verda i si els bancs tant del nostre país com per exemple el Banc Europeu d’Inversions (BEI), potser que fem una mica més de cas i no lamentem cada dia que passa com de malament van les coses. O quedar-nos en què la solució ha de venir de la innovació i de la recerca -imprescindibles - perquè són insuficients i no generen tants llocs de treball com per pal·liar de forma immediata el gran número d’aturats. 

• Així doncs, apostem per l’economia verda que vol dir tot allò relacionat amb aigua, residus i energia. I pel que fa a aquesta darrera, el que es mou al voltant de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables que ja contemplaven tant l’Acord Estratègic per a la Internacionalització de l’Economia Catalana com el Pla Estratègic del Camp de Tarragona elaborat per la Universitat Rovira i Virgili. Des d’aquesta consideració no puc més que saludar de forma mot positiva la iniciativa que han anunciat els alcaldes de les nostres comarques de posar en marxa una Agència de l’Energia del Camp de Tarragona.  Perquè hi ha una gran tasca a desenvolupar en estalvi i eficiència, en el desenvolupament de renovables i en la investigació que tot just ara comencem amb l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya ) amb seu a Barcelona i Tarragona. I això poden ser molts llocs de treball i moltes oportunitats de negoci i de noves empreses competitives. 

• Perquè a més de treballar per assegurar el finançament empresarial, estimular l’activitat industrial, ser eficients i competitius i fomentar la contractació pública, impulsar l’ocupació i la formació d’aturats, hem de saber trobar noves activitats productives viables i estratègiques, i les relacionades amb l’economia verda ho són i poden generar més i millor ocupació. Com ho són els serveis socials i com ho són les activitats tradicionals de la indústria i el turisme i la logística si s’hi introdueixen les reformes i adaptacions necessàries. L’Agència de l’Energia pot contribuir també a allò que venim dient de la consolidació d’institucions del Camp de Tarragona, que afermi i cohesioni més el territori, li confereixi més personalitat encara i ens projecti millor nacionalment i internacionalment. Els ajuntaments es mouen així en la bona direcció.

• Crec que les forces socio-econòmiques també ho haurien de considerar fins i tot prenent-hi part de forma directa. Perquè és tanta la tasca que hem de desenvolupar que no hi haurà manera de sortir de la crisi si no és fent-ho de manera conjunta. Les persones que no tenen feina ho esperen i no ens podem permetre que es consolidi aquesta situació pel drama individual que suposa i perquè no podem permetre que sorgeixi la segregació social sinó la cohesió social i noves oportunitats per tothom.