Xavier Sabaté

Sr. alcalde de Montblanc, sr. Andreu Mayayo, sra. subdelegada, sr Presdient de l'Audiència, sr. Fiscal en cap, sr. director del Servei Català de la Salut, srs. directors dels Serveis Territorials de la Generalitat i de les Delegacions de l'Estat, srs Diputats, srs. membres de la Guàrdia Civil i dels Mossos dEsquadra, srs. Presidents dels Consells Comarcals, srs, alcaldes i regidors, senyores i senyors:

Moltes gràcies per venir. I no ho dic només en nom del Govern que hem organitzat amb l'Ajuntament de Montblanc aquest acte. Ho dic com a català que se sent orgullós de celebrar la Diada Nacional de Catalunya d'una manera tan reeixida, amb tanta gent i en un lloc tan emblemàtic com l'antic hospital de Santa Magdalena. I moltes gràcies sobretot als qui heu vingut de més lluny. Veig gent de Vandellòs i de Falset per exemple

1- Montblanc i Santa Magdalena : ciutat medieval i un arxiu històric emblemàtic de la Conca

M’honora ser a la vila ducal de Montblanc, una ciutat exemple d’acollida i integració... i en especial al magnífic edifici de l’ Antic Hospital de Santa Magdalena , un espai emblemàtic que ha sobreviscut diferents etapes  i ha acollit usos diversos al llarg del temps, d’acord a les necessitats de cada moment.  Com a  centre sanitari en una primera etapa, social i educatiu més tard , com a empresa tèxtil a finals del segle passat i ara és l’ Arxiu històric de la Conca de Barberà, aquí la història s’escriu en majúscules com l’ha escrita en majúscules en la conferència que acabem de sentir a Andreu Mayayo, un dels savis historiadors de Catalunya que l’hem perdut per la política pública – espero que no del tot i en tot cas que torni algun dia - però que l’hem guanyat fa temps per la nostra memòria i pel nostre imaginari col.lectiu, cosa menys contingent i tant o segurament més important que la política per perenne.

Avui Santa Magdalena acull l’acte institucional del Govern al Camp de Tarragona, un acte senzill, però volgudament simbòlic perquè celebrem la Diada de l’onze de setembre, en uns moments de crisi econòmica i potser també de civilització mundial, adquireix també una especial rellevància la celebració per repensar ( ho hem de fer sempre perquè el nostre país i el món canvien i avui més que mai )  el catalanisme des del Camp de Tarragona

2- Reivindiquem el catalanisme de l’afirmació i de l’equilibri

            2.1 – Quan diem d’afirmació ens referim a compromís:

En primer lloc en que cal refermar el nostre compromís amb Catalunya, amb la defensa de les nostres institucions i de les nostres lleis que no volem canviar cada dia ni molt menys que ens les canviïn si les hem aprovat nosaltres. Compromís amb la defensa dels nostres recursos i dels nostres principals signes d’identitat sobretot els culturals i encara més concretament la nostra llengua sense la qual no seríem el que som i que la pretenem com instrument de comunicació però també de cohesió social. Perquè sense cohesió Catalunya no té futur. I ja sabem que Catalunya ha passat de ser bilingüe a plurilingüe però això no vol dir que renunciem a la nostra parla i que aquesta sigui vehicle de comunicació i de relació entre els homes i dones que visquin a la nostra nació.

En definitiva, compromís en la defensa de la nostra personalitat d’una nació que no resta immòbil ni ancorada en el passat perquè seria el principi de la nostra desaparició sinó que sap adaptar-se als nous temps, que no es queda en el crit i en enarborar la bandera els dies més assenyalats sinó en treballar dia a dia amb els mateixos principis encara que amb diferents formes al compàs dels nous temps.

I en segon lloc catalanisme d’afirmació vol dir pensar, parlar i actuar en positiu. Els catalans i les catalanes som capaços de manifestar-nos i de projectar-nos d’aquesta manera sense necessitat de la queixa permanent, de buscar un enemic de forma constant. Hem estat – ho hem demostrat -, som – ho posem de manifest en moltes ocasions - i hem de ser un gran poble a base d’aportacions positives, de l’adaptació als nous temps, de ser capdavanters, de treure’ns les castanyes del foc si em permeteu l’expressió sense esperar que ens caigui del cel. Ho hem sabut fer en el passat i ho haurem de fer en el futur. Un president americà va demanar als seus conciutadans que pensessin qué podien fer pel seu país cada un d’ells. I potser en els darrers temps ens hem relaxat una mica. L’esforç personal i col.lectiu ha de ser un valor a recuperar. I això no es pot esperar ni del millor govern de la Generalitat ni de l’espanyol ni de l’europeu. Això depèn i dependrà en bona mesura de la capacitat de la societat catalana, de l’aportació de les seves entitats, de l’esforç dels seus homes i dones per construir una Catalunya rica i plena no només de béns materials sinó de relacions humanes, d’objectius solidaris, de fites morals i de valors el més alts possibles de les que siguem més capaços. I en això, senyores i senyors, podem excel.lir tant com vulguem perquè per això ens bastem a nosaltres mateixos.

2.2 – I catalanisme de l’equilibri vol dir igualtat d’oportunitats per a les persones i pels territoris sense distinció. Perquè una nació no es pot considerar com a tal si no vetlla igual per tots els seus fills i filles. Si m’ho permeten, independentment que ho recullin els textos o no, Catalunya ha estat , és i serà una nació. Però crec que a nosaltres ens hauria de preocupar més encara si ho és o no de veritat i això dependrà de si aquesta nació és capaç d’oferir les mateixes oportunitats a tots i a totes. Perquè és de justícia però també – i aixó és important – perquè és l’única manera que la nació catalana sigui assumida per totes les persones que hi viuen i, per tant, és l’únic garantia de futur que tenim com a  poble.

I en això estem i per això treballem. Hem conquerit en els darrers temps dos instruments sense precedents a la nostra història: un nou Estatut i una capacitat de finançament com mai no havíem tingut. No ho atribueixo en exclusiva al Govern. Ho hem fet entre tots.

3 – Com també a La Conca, símbol de fidelitat al passat i de visió de futur de la nostra pàtria

Amb alguns prohoms com els esmentats però també col.lectivament, heu sabut ser fidels a la Pàtria – ja s’ha dit – i entre tots preparem – i en primer lloc vosaltres, homes i dones de la Conca – el futur. I preparar-lo bé vol dir resoldre els principals problemes que la Conca té plantejats

3.1 Saber acomodar i  reformar o fins i tot canviar les activitats econòmiques tradicionals. D’això n’oferiu bons exemples perquè és important l'experiència pionera de Barberà amb el Viver de Celleristes que és única perquè el sector agrari s’ha de reinventar i hem d’aprofitar més i millor els productes derivats del raïm i sobretot la seva promoció i comercialització.

Com en el mateix sector l’experiència d’agricultura ecològica que alguns emprenedors han iniciat i que fa pocs dies hem pogut veure que tira endavant Aprodisca.

O la generació d’energia renovable i eòlica en particular. Ara s’hi afegeix una ruta turística insòlita com ja fan altres països perquè turisme i energia renovable poden anar lligats.

O la ruta del Cister que ja té una trajectòria acreditada.

O encara en el terreny del turisme de qualitat lligat al Medi Ambient les activitats referides al Parc Natural que ha d’abastar les muntanyes de Prades i els boscos de Poblet

I, en un altre camp, la logística que és una altra aposta de futur i que és una activitat que pot generar molts llocs de treball. ( dilluns sr. Alcalde tindrem més notícies )

O finalment en telecomunicacions on també sou capdavanters, amb el centre empresarial Conca Activa i Montblanc ciutat digital .

Us he posat un grapat d’iniciatives d’exemple d’innovació a la Conca, d’adaptació als nous temps com ho són les millores de les comunicacion viàries i ferroviàries que en els darrers temps han situat millor en el mapa i encara ho faran més a la Conca i li atorguen – us atorguen -  més possibilitats

3.2 – Com ho són la millora de les condicions socials que són la garantia que tenim més oportunitats de desenvolupament personal i col.lectiu tan quan comencem el nostre projecte vital com quan per qualsevol circumstància adversa o perquè ens fem grans necessitem el suport del conjunt de la societat.

Per això tenim tanta obsessió en l’educació i hi destinem tants recursos – insisteixo, no només el govern sinó el conjunt  de la societat ( i aquí tinc una llista de pobles de la comarca que us estalviaré ) a Pira, Blancafort ,a l’Espluga a Rocafort de Queralt i espero que aviat a Barberà.

O en serveis de Salut ( una altra llista llarga de la que no sé si hi ha algun poble que n’hagi quedat exclòs ) a Montblanc o a Santa Coloma de Queralt, a Solivella, o a Rocafort de Queralto a Sarral. pels consultoris de Blancafort, l’Espluga, Passanant i Belltall, Pira, Rocafort, Sarral, Vallclara, Vilanova de Prades, Vimbodí, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. I per això hem creat El Consorci del Govern Territorial de Salut de l’Alt Camp i Conca de Barberà,

O en SERVEIS SOCIALS i per això tenim tanta cura de les inversions a la Residència de gent gran a Montblanc i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha signat el Protocol Adicional per a l’any 2009 al Contracte Programa per a la coordinació, cooperació i col·laboració amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania,

I per això l’Oficina Jove de la Conca de Barberà que vàrem inaugurar el 18 de juliol

En fi, sres. i srs. Aquest és el catalanisme que liga la nostra fidelitat a la pàtria, a la nació catalana amb les necessitats del presnet i amb la preparaicó del futur. Una Catalunya que procura el bé per als seus fill i filles, que ara té com a prioritat sortir de la crisi i crear llocs de treball, que no es distreu en banalitzar fins i tot allò que pot ser molt respectable però que alguns s’entesten en tractar de forma superficial, que vol i pot excel.lir en ser capdavantera en el conjunt del món i sobretot que vol i pot recuperar vells i nous valors que ens poden fer més humans i solidaris. Aquesta nació val la pena de construir.

I a aquesta tasca hi som tots cridats. No només el govern de la Generalitat, ni el Parlament, ni els Ajuntaments que tan sovint oblidem i que tan bé ha lloat Andreu Mayayo. Hi som tots, entitats, empresaris, sindicats, entitats culturals i esportives, d’oci, recreatives. Cadascú si encara no ho sap, ha de preguntar-se i oferir els seus serveis per fer la Catalunya gran que tots hem somniat i somniem.

Visca la Conca de Barberà, Montblanc i Catalunya

Montblanc, 10 de setembre de 2009-09-10