Una terra per estimar
30 Març, 2007 17:53
Publicat per aladern,
paisatges
El dia es desperta apartant el vel de la nit. Un corc blanc ha foradat el cel.
El 25 de febrer resseguíem el GR92 a l’eixida del Tarragonès. Ens hem aturat a esmorzar al petit i bell poble de Bonastre, just a l’entrada del Baix Penedès.
A la distància el relleu de la meva terra, les carenes i les valls que em fan tothora de bressol. Les gaudeixo ara sota aquesta llum imponent, les seguiré veient el dia que em quedi orb. Les conec com casa meva, en conec tots els topants i els seus noms.
Estem al terme d’Albinyana, la mirada és serena i clara, tot i les pinzellades de terreny humanitzat (com una taca a l’escorça de la muntanya, les traces d’un conegut parc aquàtic)
A l’ermita de Sant Antoni d’Albinyana descansem. Un núvol i els braços d’una figuera encara despullada em serveixen d’ombrel·la per fer aquest contrallum.
La plana penedesenca de punta a punta. El proper dia que sortim, el 25 de març, serem a les muntanyes de l’altra banda de la planura endinsant-nos cap al Garraf.
El cel es tanca i es congria la tempesta. La gropada ens ve de ponent. Quan Sant Pere obri les aixetes i regali aigua al camp assedegat, nosaltres ja estarem a sopluig i tindrem el sarró ple d’imatges inoblidables. També del cor se’ns vessarà l’amor per aquesta terra, una terra per estimar.
Comentaris
Necessito trepitjar aquestes terres, i una mica més al sud, però de moment em conformaré amb les teves imatges i amb la imaginació. Ai!
Publicat per pere 30 Mar 2007, 22:25
Sents enyorança dels secans, pere? Aquell Desert d'Alfama i els garrofers i les oliveres a la vora del mar. Les barques dels pescadors resseguint horitzons de llum o petites cales. Ens crida el sud...
Publicat per ramon 31 Mar 2007, 08:15
Molt bons els teus articles, si t'agrada la fotografia aqui tens una web per exposar-les
http://www.fotonatura.org/
Salut !!
Publicat per Té la mà Maria 01 Abr 2007, 13:03
Ramon, uns paisatges magnífics, com vols no estimar-los!!!!! Jo també m'estimo la meva terra i aviat serà un jardí esplendorós.
Gràcies pel teu oferiment, ja t'he enviat l'adreça.
Ets fantàstic!!!!
Publicat per Violant 02 Abr 2007, 00:42
Quina pau em treansmeten aquests paisatges, Ramon!!! quina pau!
Moltes gràcies per compartir-les...
Publicat per Arare 02 Abr 2007, 21:53
Violant, la teva i la nostra terra. Un jardí ho és ara (encara), el que hem de vigilar és que demà no sigui un jardí encimentat. Recordo tot l'Arboç ple de pintades amb el lema: "No fem el CIM" Ja saps, oi?
Publicat per ramon 03 Abr 2007, 10:51
Arare, el teu mar i les meves muntanyes, tot ens pot transmetre pau (i de vegades també poden ser terribles, oi que sí?) L'equilibri està dins nostre.
Publicat per ramon 03 Abr 2007, 10:53