Paraules fregides

08 Març, 2007 09:27
Publicat per aladern, entremesos

Paraules fregides, arrebossades, cruixents i tendres al mastegar-les. Paraules al seu punt, ni crues ni passades. Paraules encaramel·lades, no necessiten sucre; paraules salobres, amarades de sal. De vegades picants, de vegades enfadeides, parlen i no diuen res. Gairebé sempre untuoses, se t’aferren al paladar i volen quedar-s’hi. Poden ser tímides, enamorades, púdiques i no voler anar a prendre el sol. Poden ser cruels i corferir-te, poden ser amatòries i transportar-te al setè cel. Paraules amanides, que pugen i baixen dins l’olla de les vanitats. Paraules braves, protectores en excés, llancívoles com dards, paraules enfilades a punt de socarrar-se a la graella de les passions. Com m’agraden les paraules! M’agraden tant que me les menjaria totes d’una sentada, a dos queixos, a cremadent, com un golafre, sense esclofollar, sense polir ni treure-les-hi cap pèl. Regals d’una deessa, tenen cos, pes, ànima, ales transparents a punt per emprendre el vol. Es deixen caure en un full immaculat i li donen sentit a la vida, o pronuncien una sentència de mort. Ho tenen tot: saviesa, prudència, rauxa, desconsol, descontrol del ritme cardíac. Són balsàmiques, punyents, beneïdes, beneites, cataplasmàtiques, cada dia en neixen de noves, cada hora se’ns en moren d’inanició, oblidades, abandonades a la seva sort. Salvem les paraules! Les tinc totes a la punta de la llengua, les tinc totes que corren per la meva sang. D’on em vénen tantes paraules? Em vénen de tu.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs