Una terra per estimar
30 Març, 2007 17:53
Publicat per aladern,
paisatges
El dia es desperta apartant el vel de la nit. Un corc blanc ha foradat el cel.
El 25 de febrer resseguíem el GR92 a l’eixida del Tarragonès. Ens hem aturat a esmorzar al petit i bell poble de Bonastre, just a l’entrada del Baix Penedès.
A la distància el relleu de la meva terra, les carenes i les valls que em fan tothora de bressol. Les gaudeixo ara sota aquesta llum imponent, les seguiré veient el dia que em quedi orb. Les conec com casa meva, en conec tots els topants i els seus noms.
Estem al terme d’Albinyana, la mirada és serena i clara, tot i les pinzellades de terreny humanitzat (com una taca a l’escorça de la muntanya, les traces d’un conegut parc aquàtic)
A l’ermita de Sant Antoni d’Albinyana descansem. Un núvol i els braços d’una figuera encara despullada em serveixen d’ombrel·la per fer aquest contrallum.
La plana penedesenca de punta a punta. El proper dia que sortim, el 25 de març, serem a les muntanyes de l’altra banda de la planura endinsant-nos cap al Garraf.
El cel es tanca i es congria la tempesta. La gropada ens ve de ponent. Quan Sant Pere obri les aixetes i regali aigua al camp assedegat, nosaltres ja estarem a sopluig i tindrem el sarró ple d’imatges inoblidables. També del cor se’ns vessarà l’amor per aquesta terra, una terra per estimar.