Nus (de Dona)
14 Març, 2007 10:32
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Oscada la memòria, la cullo del terra dins d’una
cambra meva i me la torno a mirar. Se’m torna pàl·lida aquesta llum que em
destapa els teus nus, segons la llum dels dies. Vull saber què eren: milers de
pàgines, records, traces que vas dibuixar sobre una pell nua: la meva pell. No
recordo per què pengen d’una paret esgrogueïda. Per què, si no per tapar una
altra nuesa.
3 Comentaris |
0 RetroenllaçOs