Per terres penedesenques

26 Març, 2007 12:29
Publicat per aladern, paisatges

Avui seguim el GR92, en el tram que va des de Sta. Oliva (Baix Penedès) fins a Vilanova i la Geltrú (Garraf). L’etapa d’avui serà la darrera d’aquesta temporada. El GR92 és un sender de Gran Recorregut que comença a Portbou (l’Alt Empordà) i finalitza a Ulldecona (Montsià) a l’extrem més meridional del Principat. Està dividit en 31 etapes i el seu recorregut total és de 583 km. Ressegueix en bona part la línia de la costa o transcorre paral·lel a ella. Nosaltres el vàrem començar el 2005 a Ulldecona i n’hem resseguit un tram cada mes, en la temporada de caminar que va de la tardor a la primavera. Recordeu que ja en vaig parlar en les etapes de l’Ametlla de Mar, de l’Hospitalet de l’Infant i en la de Cambrils. Avui estem en terres penedesenques i arribarem fins al Garraf. Poc a poc anem fent camí recordant aquella frase: Un jorn de caminar és una setmana de salut.

El canvi d'hora ens fa una mala jugada i sortim de Sta. Oliva a trenc d'alba. No hi fa res: De bon matí, quan els estels es ponen, hem de sortir per guanyar el pic gegant...

Arribem a l'Arboç del Penedès i ens donen la benvinguda els seus edificis singulars.

No hi ha dubte que els "indianos" van deixar empremta al poble. El que en el seu dia potser era ostentació, avui és bellesa per admirar.

Si l'exterior és bonic, imagineu-vos com han de ser les exquisitas de l'interior!

La "Giralda" de l'Arboç, famosa en tot el món!

Ja som a les envistes de Castellet. Allí pensem aturar-nos per esmorzar.

Un racó d'aquesta població tan encisadora.

Hem d'aturar-nos un moment per gaudir de la bellesa monumental de Castellet.

I a sota mateix del poble el pantà de Foix.

Una parada a Can Cassanyes per reagrupar tota al colla. Ens hem enlairat i tenim unes magnífiques vistes de la planura penedesenca.

L'Alt i el Baix Penedès es confonen en la distància. Al fons la serra del Montmell.

Quan arribem a Vilanova i la Geltrú són les tres de la tarda. Hem fet 24,6 km i qui més qui menys està mort de gana.

I quan arribem a casa, a les quatre de la tarda, potser només pensem en descansar. Però segur que al cap de poca estona ja tindrem al pensament la propera caminada, que serà... passat Setmana Santa!

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs