Dóna'm la mà
10 Març, 2007 14:11
Publicat per aladern,
e-mocions
La tardor del 98 vaig escriure un poemari (Dona)
i un dels seus poemes era “Dóna’m la mà”, molt abans de que Lluís Llach
musiqués aquesta bella cançó. Després dels anys, no sé dir si aquells versos
parlaven del record d’una remota adolescència, de l’enyor del passat extraviat
o de l’esperança del futur. Tant és. L’important és que aquells somnis s’han
fet realitat i les nostres mans s’han trobat per fer camí junts. Dóna’m la
mà per fer camí cap al gran llac dels somnis... Dóna’m el cor per compartir
projectes i esperances... Tot està per fer, tot és possible avui... Sento
la carícia de la teva veu i l’escalfor de la teva pell. Aquest és per a tu.
Dóna’m la mà. Serà un moment.
No veus, dona, que ens neguiteja
el pols que tremola.
No diguis res, i tampoc no em miris.
Ajacem-nos al recer de la molsa,
càlida i molla, del baix ventre.
Estreny-me ben fort!
i deixa que vagi creixent, dins teu,
la cadència virginal feta tebiesa,
ritme i desig que ara ens espanta.
És un moment, i ja s’esquinça
el vel de les nostres pors.
Ara hem decidit, junts, tu i jo,
no retornar a la innocència.
Comentaris
ei trastet, sóc jo a qui van adreçades aquestes paraules?
M'agraden els silencis, però mirar-te m'agrada més encara.
Publicat per jo 10 Mar 2007, 20:02