Memòria
06 Abril, 2007 16:05
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Temps enllà, vaig ser Ribesaltes,
i també Argelers i Sant Cebrià,
aquella estesa de mans dures
enganxades al filat de la por.
Érem només cadells de ràbia,
esperança vençuda del trenta-nou
que havíem caminat sense creure-hi
al llarg d’un hivern cap al nord.
Tant plorar s’adormia, xop de fred
d’aquells dies tan dolents de febrer,
i érem a l’infern sense pa i sense sol.
Dona, tremoles! La vida tossuda,
que et va abandonar al Portús,
ja ha arrelat de nou dins teu
i va obrint-se fins a una flor.
Digues: “No, si el dol no compta;
la que em sosté és ella i les mans
de l’Elisa que li sosté el caparró.”
Memòria: guarda’m les imatges,
ara que els sentits s’encrosten
en un parany d’enderrocs.
Que els anys i la pols de l’oblit
no em facin perdre el seu nom.
El testimoni de l’Elisabeth Eidenbenz, la infermera
suïssa que va ser l’ànima de la Maternitat d’Elna. El meu primer vídeo a la xarxa. No en podia
haver triat altre de millor.
(amb permís o sense de la gent de gencat)
Comentaris
M'agradat la teva aportació personal i el montatge que has fet de "La maternitat d'Elna", la primera vegada que la vaig escoltar era en aquest mateix video, però en un espai totalment diferent, em vaig emocionar. A mi em sembla que aquesta dona respira pau, escoltant el que diu em ve a la ment una pregunta: què seria de nosaltres sense el sentiment de la compassió?
Publicat per alhena 06 Abr 2007, 23:13
Ho celebro, alhena (nom celest!), jo també em vaig emocionar quan vaig veure l'exposició a la nostra ciutat. I també em va emocionar tenir al costat una mirada per compartir aquest sentiment.
Publicat per ramon 06 Abr 2007, 23:28
N'he sentit parla molt d'ella darrerament. Les seves vivències em van impactar enormement, crec que em va fer saltar una llàgrima i tot quan comentava que va haver de deixar morir a una criatura perquè tenia gana i no tenien llet. Sort n'hi ha que encara queden persones extraordinàries com ella. D'altres ja ens han deixat. Un homenatge molt emotiu. Una abraçada!!!
Publicat per Violant 06 Abr 2007, 23:45
ei Ramon,
la veritat es que emociona molt aquest vídeo, i tota l'exposició en general. Tal i com ja vaig comentar al meu bloc, la vaig anar a veure al COAC i crec que una cosa així no et deixa pas indiferent.
Salut i fins aviat !
Publicat per Erdrag 07 Abr 2007, 11:52
Violant, si tens ocasió d'anar a veure l'exposició (itinerant) no te la perdis, val molt la pena. Ens fa reflexionar sobre la condició humana i ens recorda que no hem de perdre la memòria.
Una abraçada!!
Publicat per ramon 07 Abr 2007, 12:30
Jo també la vaig veure al COAC, Gerard, i tens raó: no et deixa indiferent.
Salut i república!
Publicat per ramon 07 Abr 2007, 12:32
sense paraules... les seves i sobretot els seus fet ja ho diuen tot...
petons, Ramon :***
Publicat per elur 08 Abr 2007, 12:49
Completament d'acord, elur. Els fets són els que compten.
Torna a ploure, algú que jo sé estarà content(a)
;)
Publicat per ramon 10 Abr 2007, 10:44
emocionant...
gràcies, Ramon, moltes gràcies per fer-me conèixer aquest video. no l'havia vist.
Una abraçada.
Publicat per Arare 10 Abr 2007, 17:47
I si tens ocasió de veure l'exposició, no te la perdis. També t'agradarà.
:*)
Publicat per ramon 10 Abr 2007, 17:59