Memòria

06 Abril, 2007 16:05
Publicat per aladern, de versos i rimes

Temps enllà, vaig ser Ribesaltes,
i també Argelers i Sant Cebrià,
aquella estesa de mans dures
enganxades al filat de la por.
Érem només cadells de ràbia,
esperança vençuda del trenta-nou
que havíem caminat sense creure-hi
al llarg d’un hivern cap al nord.
Tant plorar s’adormia, xop de fred
d’aquells dies tan dolents de febrer,
i érem a l’infern sense pa i sense sol.
Dona, tremoles! La vida tossuda,
que et va abandonar al Portús,
ja ha arrelat de nou dins teu
i va obrint-se fins a una flor.
Digues: “No, si el dol no compta;
la que em sosté és ella i les mans
de l’Elisa que li sosté el caparró.”
Memòria: guarda’m les imatges,
ara que els sentits s’encrosten
en un parany d’enderrocs.
Que els anys i la pols de l’oblit

no em facin perdre el seu nom.

El testimoni de l’Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va ser l’ànima de la Maternitat d’Elna. El meu primer vídeo a la xarxa. No en podia haver triat altre de millor.
(amb permís o sense de la gent de gencat)

10 Comentaris | 0 RetroenllaçOs