Poques excursions recordo que ens caigués tanta aigua al damunt com la d’ahir al matí. Però en acabar, no vaig sentir que ningú se’n penedís d’haver caminat durant cinc hores sota aquell temps inclement. Vam sortir de Reus a les set de matí i el dia era d’allò més amenaçador; tot feia pensar que s’estava congriant un temporal d’aigua. Poc abans d’arribar a Capçanes, a dos quarts de vuit, ja va arrencar a ploure i no va parar ni un moment fins que no vam ser al nostre punt d’arribada: l’ermita de Santa Marina, a Pratdip. Allí ens va recollir l’autocar, xops i glaçats, per dur-nos fins a Cambrils, a una finca a ran de mar on teníem previst fer un dinar plegats. A l’arribada a Cambrils va escampar i encara vam poder gaudir d’estones de sol, a banda d’un excel·lent arròs caldós per a més de seixanta persones que ens havia preparat el senyor Eusèbio (el nostre cuiner particular) amb l’ajut inestimable d’uns quants voluntaris. Quatre peroles monumentals que ens van retornar a la vida. I el que és més important: la germanor i l’alegria que va regnar durant tot el dia, fins i tot caminant sota l’aigua per aquells móns de déu!
Sense poder oferir-vos imatges, no em vaga d’explicar res més. Ja veurem si es pot resoldre la qüestió dels arxius. Sinó, qui sap on ens trobarem.

Ah, i una cosa que em va agradar molt és descobrir que l’Ajuntament de Cambrils hagi fet un reconeixement públic a aquest modest blog. S’agraeix el detall! :P