Mascabrers

14 Abril, 2007 16:55
Publicat per aladern, general

Mascabrers és avui dia un llogarret abandonat a uns tres quarts d’hora a peu des de l’Aleixar i a mitja hora de Vilaplana, que l’any 2001 va ressorgir de la seva solitud de llegenda quan l’antic camí de carro que es va construir a finals del XIX es va convertir en una carretera que uneix els pobles d’Alforja, Vilaplana i la Selva del Camp. Una carretera, però, que no ens pot fer oblidar els orígens històrics de Mascabrers.

Fina Anglès té escrit un llibre que va ser publicat l’any 2001, que parla de Mascabrers. Podem llegir aquest fragment: “Mascabrers avui és més un rètol de carretera que no un despoblat. Heura, matolls, arbres i arbustos hi senyoregen i la palmera ha perdut tot l'esclat. El pou, sec, t'escatima fins l'eco; de fet, sembla més que no és. Els murs s'oculten amb l'herba i l'era s'esmuny pel terrer. La bassa, ningú no sospira i l'aigua fa temps que poc hi és. Ni pedres, ni bigues ja res no congrien: és pura quimera tornar a ser parets.”

Ventura Gassol publicà l’any 1921 la peça teatral “La cançó del vell Cabrés”, un drama en vers que ve a construir una mena de llegenda literària. Es tracta d’un drama rural que parla d’una masia que arrossega una llegenda negra i que ha estat molt de temps tancada i sense ser habitada. Segons Manent, podria ser que aquesta obra estigués d’alguna manera relacionada amb uns crims amorosos comesos a mitjan el segle dinou i que mai no foren del tot aclarits. Aquests fets podrien haver inspirat l’obra de Ventura Gassol, tot i que el mateix autor reconeix que no es pot relacionar aquesta obra amb cap tradició de fets tenebrosos, malgrat que sembla que el vell Cabrés, una mena de patriarca amb molts fills, va existir.

He buscat el llibre de Ventura Gassol i l’he trobat a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, com no podia ser d’altra manera (Un treball de camp en honor al pere saragatona que estic segur li encantarà) Es tracta d’un llibret humil i vetust, publicat l’any 1921 a Barcelona per Altés-Impressor. A la primera plana trobo aquesta dedicatòria: “Als amics del Centre de Lectura. Ventura Gassol”. El fullejo curosament i prenc algunes anotacions. Diu l’encapçalament: “Poema dramàtic en tres actes”. Després segueix: “La Cançó del vell Cabrés fou estrenada en el “Teatre Bartrina” de Reus, la nit del 13 de gener d’aquest any, per la companyia Vila-Davi i sota el repartiment que segueix...” I fa esment de tot l’elenc teatral. Després relaciona els personatges que surten a l’obra, que són aquests: Anselm, Maria, Anselm fill, Aleix, Martina, Galofre, Prospu, Dos mossos, Florentina, Chor de captaires.
Faig unes quantes anotacions més que transcriure aquí, breument. Només la presentació, la introducció de l’acte primer i la primera estrofa de versos. També els versos finals. Veureu que es tracta d’una relíquia gairebé centenària, però m’ha agradat tenir-la a les mans i poder-vos-la explicar sumàriament.

“L’acció al Mas Cabrés, en la Muntanya de Prades (Tarragona) Hisenda partida en dues parts: el Mas de Baix i el Mas de Dalt, que és l’anomenat Mas Cabrés.”

ACTE I
Interior d’una cuina de masia. Al fons una porta, i, més al fons encara, es veu la del carrer, i el bosc encès de llum de posta. Damunt de la porta, al bell mig del llindar, hi ha un quadre d’època. A l’esquerra una llar de campana. A la dreta una finestra oberta. Entre la porta i la llar una taula d’època, amb un banc arredossat a la paret del fons. A la dreta una escala de barana de fusta que dóna a una galeria. És un cap al tard de tardor. El vell Galofre, sol, assentat al banc, tria d’esma, llegums que té estès pel damunt de la taula i el va fent caure a un purgador que té a la falda.


GALOFRE
(dient d’una manera trencada el que va pensant)

Galofre, sembla ahir, mentre guardaves
el bestià, sentires sota terra
aquella veu d’auxili enternidora...
I, baixant a l’avenc de l’Almussara,
vas trobar el pare de l’Anselm, el pobre!
Me besà de content. Feia tres dies...
Del foc de Prades que faltava de casa...
Havíem rebut lletra que els hi deia:
- Si no pugeu setze unces vora Prades,
ja trobareu a qui... El vostre pare
ja no el veureu mai més... I d’aquell dia,
Galofre, que t’han pres com de família.
Valga’m això, sinó al perdre la vista.

FINAL:


ANSELM

Mireu-se’l! És aquell que va al davant,
amb un clavell encès a cada galta
i la faixa vermella de carmí
i amb aquell caminar que talla l’aire.

EL CHOR

O Verge de Ciurana! – volgueu-nos afavorir!
Obriu-nos, quan l’hora sia, - les portes del paradís.

11 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Webcam a Reus

14 Abril, 2007 11:06
Publicat per aladern, general

El 9 de juny de l’any passat us parlava, en un post, de la nova Plaça del Canal a la nostra ciutat. Llavors també us vaig fer cinc cèntims de la història de l’intent fallit de construir un canal entre Reus i Salou, a principis del dinou. Aquell dia, la plaça encara era en obres i a mig fer, però tal com podeu veure en la imatge que he agafat de la webcam que hi ha instal·lada a les rodalies, els canvis són ben evidents. Vull que us fixeu en els parterres que queden just al centre de la imatge, entre la plaça, els xiprers i el pinar: és un roserar magnífic, amb centenars i centenars de rosers plantats de bell nou. Tinc ganes de veure’ls florir. Faran goig. El dia que les poncelles esclatin, agafaré la càmera i l’ompliré d’imatges i sensacions perquè les pugueu veure. I pugueu imaginar –només imaginar- la seva delicada fragància.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs