Sent com és avui, el dia de la dona treballadora, i de la dona en general, treballi o no, i tenint present, com he fet esment en els anteriors escrits, als papers relatius a Vila-seca durant la 2ª República, m’ha vingut a la memòria el nom de la vila-secana Rosa Casas Ferré, que va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament. Això va ser l’any 1936, i no hi tornar a haver-hi una dona regidora fins el 1979 que ho va ser la Fina Satorras. Hi havia una diferència entre les dues, que aquesta segona podia votar, en canvi la Rosa i les demés dones del país no podien votar.

   De fet però, la Rosa Casas no va accedir a l’Ajuntament per la via d’unes eleccions tot i que, en aquells temps se’n feien d’eleccions municipals, i de fet, durant la 2ª República ja se n’havíen fet dues convocatòries.

   El 1936, després de les eleccions generals del febrer, que va guanyar el Front Popular, es va decretar que la Corporació sorgida de les eleccions municipals del gener de 1934, i que havia sigut arrambada durant el bienni negre, tornés a fer-se càrrec de l’Ajuntament.

   Però va durar poc, talment com si aquesta Corporació tingués una maledicció, va ser arrambada altre cop, al marge de les urnes. Ho fou per decret de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya, de 9 d’octubre de 1936, en virtut del qual, es constituiria el Consell Municipal, amb la mateixa proporcionalitat de Partits i Sindicats, que al Consell Executiu de la Generalitat, és a dir que a Vila-seca, hi corresponien 3 regidors a ERC, 3 a la CNT, 2 al PSUC, i un a cadascun dels ens POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana Republicana.

   La Rosa Casas, va ser regidora per la quota corresponent a la CNT, prenent possessió el 19 d’octubre, i assumint la responsabilitat de l’Economia i Finances municipals.

   Però, ves quina casualitat, tanmateix com la Fina Satorras, que era mestra, la Rosa Casas tampoc va acabar el mandat, va plegar abans d’hora, en concret el 20 de gener de 1937. Ella també era mestra, i des del Departament de la Generalitat corresponent, si li va demanar que accedís a ser directora d’una escola de Reus i es va veure obligada a deixar l’Ajuntament, perquè en aquells temps, anar a treballar a Reus era molt més complicat que no pas ara.

   Un cop acabada la guerra, amb el franquisme, a la Rosa Casas se li va prohibir l’exercici del magisteri, no fos cas que contaminés les generacions de “flechas i pelayos” i com que era una dona espavilada, de les que en el dia d’avui mereixen un reconeixement, es va preparar acuradament i va fer-se llevadora, i els de la nostra generació la vam conèixer com Donya Rosita, és a dir que tot i sent llevadora se li va conservar, el tractament de quan era mestra.

   Ara ja queden molts pocs Vila-secans que ho sàpiguen. Perquè Donya Rosita, quan va deixar d’ajudar a portar vila-secans al món, se n’anà a viure a Salou, al costat de la Torre Vella on hi tenia casa i terra. Els pagesos del veïnat, si que ho sabíem perquè a la vora de la casa, en Pepito de Mas Calbó, hi feia planter, i alguns hi anàvem a proveir.

   Aquesta és una modestíssima aportació a conservar-ne el seu record.