L’altre dia, per raons que no venen al cas, vaig remenar els fitxers que tinc amb notes del que m’han explicat, i he pogut llegir del que va passar durant la segona República al poble, i he trobat un acord de l’Ajuntament que feia referència a un dels episodis que m’havien explicat a casa relatiu a la detenció i empresonament de l’avi Anton Morell quasi al final de la guerra.

   L’any 1936, tot just va començat la guerra, des de la Generalitat, es va propiciar la creació dels “Comitès antifeixistes” que van ser legalment actius entre juliol i setembre d’aquell any. Es van crear per una finalitat, però a la pràctica, en cada poble, segons els qui manaven, actuaven per lliure, fent el que els hi semblava millor. Quelcom semblant va passar amb les anomenades “Patrulles de control” creades amb la finalitat de perseguir els col·laboradors i simpatitzants de la sublevació feixista, que oficialment van ser dissoltes el juny de 1937.

   Sovint es confonien uns i altres, i en molts pobles, com a Vila-seca, tot era una cosa. Per una part hi havia el “comitè” pròpiament, més o menys ben organitzat amb persones responsables que donaven la cara, i per altre hi havien altres persones que aparentment sota les ordres del comitè, actuaven més o menys com escamots, per lliure.

   Al nostre poble, pel que he pogut escatir, el comitè tingué més feina en controlar el que feien o volien fer els comitès dels municipis veïns, que no pas, el reclutament, control i promoció del moviment antifeixista intern com havia de ser la seva missió.

   En una d’aquestes escomeses, l’any 1938 van ser detinguts i empresonats a Tarragona 9 homes de Vila-seca amb l’acusació de que eren “missaires”, sense que haguessin fet cap acció il·legal del que els poguessin acusar. El delegat d’Ordre Públic de Tarragona havia demanat a l’Ajuntament informació sobre la vida i miracles dels detinguts, per tal de poder-los acusar i si s’esqueia condemnar-los, però l’Ajuntament no ho va fer, tan és així que aquest mandatari de la capital va decretar la detenció de l’Alcalde i la imposició d’una multa.

   A l’acta de la sessió del 8 de juny de 1938 de l’Ajuntament de Vila-seca, sota la presidència de l’Alcalde Anton Llunas García, i amb l’assistència de tots el regidors menys un, hi consta textualment:

 

Esquerra, vol que es debati sobre els fets transcendentals ocorreguts a la vila:

El Delegat d’Ordre Públic ha decretat la detenció de l’Alcalde i la imposició d’una multa  de 500 ptes si no dona deguda resposta sobre els fets del 16 d’abril en els que sembla ser que no va ser contundent enfront uns emboscats desafectes al règim. Anglès manifesta que no s’oposa a la llibertat dels detinguts, alguns dels quals exerciren càrrecs municipals en temps de la Dictadura i altres formaven part de la junta del Centre Catòlic.

 

   S’acorda:

1)    Que els detinguts no poden considerar-se desafectes al Règim i no es poden considerar de “dretes” pel sol fet de que fins el 19 de juliol del 1936 eren catòlics.

2)    Per tal es demana al Comissari delegat de la Generalitat, al Fiscal de l’Audiència i a la Delegació d’Ordre Públic de Tarragona que es deixi sense efecte l’ordre de detenció, ja que ser catòlic no suposa ser desafecte al Règim si no es demostra que estan afiliats a un partit polític.

3)    Es traslladarà aquest acord a les autoritats competents.

 

Els nou detinguts van ser posats llibertat i en prova d’agraïment, acabada la guerra van regalar a la Parròquia el “Sant Cristo gros”. Tinc les meves reserves a creure que també fossin agraïts amb els membres de la Corporació Municipal, al menys en el seu conjunt.