En el meu escrit anterior, deixava dit que els Comitès Antifeixistes sovint s’atribuïren competències distintes a les que originaren la seva creació, que no era altre de la de donar suport a les milícies. Podríem pensar que es tractava d’un altre estament el conegut com “Comitè local de Control” constituït per les mateixes bases polític-sindicals, però tampoc és el cas, ja que a Vila-seca l’Ajuntament seguia fent la seva tasca, amb més o menys connivència amb el Comitè Antifeixista, que al menys a nivell legal, fou dissolt per la Generalitat que l’havia creat, el 27 de setembre de 1936.

   Així que al nostre terme municipal es van crear dos Comitès de Milícies Antifeixistes, un a Vila-seca i un altre a Salou. Aquest Comitè salouenc constituït el 22 de juliol de 1936 (just l’endemà de que la Generalitat els va crear) i el mateix dia que van cremar l’església, al cap d’un mes, el van dissoldre per a constituir-ne una nova edició propiciant una mobilització voluntària de veïns que es puguin inscriure per anar al front.

   Per comptes d’això, el 24 d’agost proclamen la independència de Salou, en el ben entès, que el comitè farà d’Ajuntament en qualitat de “junta veïnal” sota la presidència d’Andreu Pamies d’ERC, amb quatre vocals un de cadascun dels ens POUM, UGT, CNT i PSUC.  i tot seguit es demana a la Direcció General d’Administració Local que reconegui el submunicipi de Salou. Se’n dona compte a l’Ajuntament de Vila-seca, que reunit aquell mateix dia va acordar:

 

S’ha rebut un escrit del Comitè Antifeixista de Salou, comunicant que s’havien constituït en municipi independent, assumint les funcions d’Ajuntament, del qual ja se n’ha donat comptes al President de la Generalitat, al Conseller de Governació i al Comissari delegat de la Generalitat a Tarragona.

   A proposta dels consellers Torrell i Genovès, s’acorda:

 

            1r. Elevar la més enèrgica protesta a les instàncies superiors per aquest acte fet al marge de la llei.

            2n. Que la segregació no és acceptable atenent que Salou es troba entre les partides de Barenys i dels Emprius, els terrenys de les quals són propietat de pagesos de Vila-seca.

            3r. Atesa la presumpta il·legalitat d’aquesta acció que suposa la usurpació de les atribucions de caràcter municipal de forma il·legal aprofitant les actuals circumstàncies, pel que l’Ajuntament es reserva el dret d’emprendre accions legals quan la situació es normalitzi.

            4t. Es nomena una comissió formada per l’Alcalde, els alcaldes 2n i 3r, i el Secretari  per gestionar tot el que estigui relacionat amb aquest afer davant les autoritats, facultant a l’alcalde per a que signi i faci les despeses que convinguin.

 

   Segons em va explicar ja fa molts anys, en Josep Maria Canaldas, que aleshores era membre del Comitè de Vila-seca, quan els del Comitè de Salou els hi van fer avinent les seves pretensions, els del Comitè de Vila-seca, els hi van dir, que ja es podien independitzar quan volguessin que ... ja tornarien.

   Efectivament segons consta, el 27 de novembre d’aquell mateix any, van començar la sessió, i ja no la van acabar. El 10 d’abril següent, l’Alcalde i el secretari de l’Ajuntament de Vila-seca en presència de dos testimonis de Salou, van fer inventari dels mobles, instal·lacions, bens i documents de l’Ajuntament de Salou, que tenia el seu emplaçament a l’edifici conegut com Capitania.