La setmana passada llegíem als diaris, que el Plim, estava a punt de desaparèixer. Segons s’explicava, la beguda, amb un altre nom, es mantenia. Però és clar, no seria Plim. La notícia em va disgustar, no pas massa, la veritat, diguem que em va saber greu, i no pas perquè endavant la trobaré en falta, ja que he passat molts anys sense beure’n, però en tot cas és una pèrdua d’un nom vinculat a la infància de la meva generació, per això, encara que molt escadusserament, n’he anat comprant per recordar el gust atípic i que tan bo trobàvem de petits.

   El Plim era el pas entremig de la gasosa de ca la Maria del Sereno a la cervesa del cafè de les societats, en aquells temps en que encara no coneixíem la coca-cola.

   El coneixement del Plim el tinc associat als temps llunyans en que tan els de can Gili de Reus o els Blandinieres de Tarragona, es passejaven pel poble amb aquells carros tan vistosos i dringaires per les ampolles de vidre ballaven dins dels seus compartiments quadriculats de les caixes de fusta. Aquests carros duien la seva mercaderia a les botigues i als cafès, amb un ventall no massa extens si el comparem amb el que trobem avui a qualsevol super. Duien gasoses i sifons, cervesa Damm, orange Crunch, llimonada Sandaru, Plim només el de cal Gili, i vermut en garrafes i amb ampolletes individuals, que en deien botellins. Tots els envasos eren de vidre, i naturalment, retornables. També portaven ampolles i garrafes d’anís i conyac. 

   Fa uns quants anys, vaig tenir tractes amb un senyor de Barcelona, l’avi del qual era un conegudíssim ganxet, i per aquest motiu, al llarg de la seva infància, hi anava de tant en tant. I em preguntava, saps quin record em ve a vegades del meu pas per Reus? I jo li vaig dir, del Prim, naturalment. Doncs no, em va dir, em recordo del Plim. Així que el primer dia que em vingué de passada, vaig entrar al colmado Baró i n’hi vaig comprar unes quantes. Després em va dir que, només se’n beuria una, i les altres les guardaria com a record, i és que, els de l’infància, quan ens anem fent grans, esdevenen entranyables.