Avui que es commemora aquest marc legal espanyol, recordem que al nostre poble, ho fa palès amb la dedicació d’una plaça, que casualment, no és domicili postal de cap edifici, és a dir, que pràcticament mai arriben cartes amb aquesta adreça. 

   Aquesta nominació, en un altre indret però, data del 1979. Potser avui, no s’hauria posat, especialment, si per un costat és tant difícil modificar-la i per segons que, es canvia part de l’articulat com aquell qui diu, sense treure’s la gorra. Però en aquells anys, tenir una Constitució per comptes del Fuero de los Españoles, va ser tot un esdeveniment. Potser per aquest motiu, durant el període franquista, aquella placeta de la fàbrica del gas no tingué nom, després de ser-li retirat el que tenia abans, que era el de Plaça de la Llibertat. En tot cas, la nominació del 1979 esdevingué amb molta discreció, ja que ni tant sols hi ha hagué cap rètol indicatiu

    Així que, quan es va canviar, possant-la una mica més amunt, concretament a l'espai que hi ha a la cruilla del carrer Comte Sicart amb el de Galzeran de Pinós, segons consta al rètol corresponent i al plànol oficial de l'Ajuntament, edició del 2002, pràcticament ningú se'n va donar compte. Devia ser aleshores quan es va posar el nom de Plaça de l'Església Vella a la que havia tingut el nom de la Constitució.

   De fet al 1979, ja es devia posar en aquesta mena de placeta més discreta, no pas com s'havia fet abans de la segona República, que se li va dedicar la plaça més principal del poble, i que precisament durant el període republicà va prendre el nom de Plaça de la República.

   Ignoro quan es va posar aquest nom a la plaça de l'Església, però el cert és que sembla ser, que abans no en tenia de nom, i el carrer de Monterols començava a la torre de l’Abadia, el carrer del Mar a la cantonada de ca Magí, igualment com el carrer de la Font, i la  primera casa del carrer Nou era a l’Ajuntament.

   Els noms dels carrers i places canvien, i el de les cases, també.