Des que Benedicte XVI va ser nomenat Papa, cada dos per tres, sento per les ràdios que a la seva joventut havia estat membre de les joventuts hitlerianes, i cada vegada, a mi em recorda que jo també vaig ser de la OJE, la Organización Juvenil Española, que va ser l’ens hereu del Frente de Juventudes de la Falange, amb idèntics objectius i finalitats, i potser amb la diferència de que, els uniformes eren menys para-militars. Menys mal que no he estat, afortunadament, una persona rellevant, que aleshores segurament m’ho haurien retret.

   Jo vaig ser a la OJE, perquè no tenia més remei. Al deixar la Universitat Laboral, i per mantenir la beca que tenia de la Cambra Oficial Sindical Agrària, vaig tenir la oportunitat de seguir els estudis de batxillerat laboral a l’Institut de Valls, i allí només hi havia la possibilitat de “viure” a l’internat, que era conegut com “Colegio Menor de Juventudes”, patrocinat i dirigit per personal d’aquell entorn falangista i l’opció per a mi era clara, calia estar afiliat a l’OJE i vestir-ne l’uniforme, tant si vols com si no vols.

   I això, no solament era obligatori per viure a l’internat, sinó que hi havia una connexió directe amb l’Institut, i no solament perquè el director del “Colegio” era el professor de Formación del Espíritu Nacional a l’Institut i els monitors ho eren de gimnàstica, altrament dita, “educación física”.

   Tan era així, que l’any 1961, que segons el règim, s’esqueia la commemoració dels “XXV años de Paz”, fet curiós, perquè aquest període inclou clarament els tres anys de guerra, be doncs, amb motiu d’aquest esdeveniment, i sent com era el 1r. d’octubre de cada any el “dia del Caudillo”, al ministeri de premsa i propaganda o similar, se li va ocórrer enviar l’exercit a Burgos per a fer una desfilada davant del dictador, i per més conya, també hi havien d’anar les joventuts franquistes,  diguem-li OJE, o el que calgui.

   El meu pas per aquell internat va servir-me per aclarir-me les idees, i aleshores ja m’havia fet el fer propòsit de que la meva militància seria inequívocament, en el sentit contrari del que m’ensenyaven els falangistes, per això, quan em digueren que havia d’anar a Burgos, m’hi vaig oposar en rodó.

   Però ah!, si no hi anava, em negaven la possibilitat de matricular-me a l’institut. Doncs, cap a Burgos falta gent. Ves quin remei.