Quan “El Centru” va obrir el seu bloc, al cap de pocs mesos va encetar un tema obert a tothom, amb el nom de “Paraules amb fesomia pròpia” que va tenir unes quantes aportacions, i al cap de poc temps, va quedar aparcat, sembla que, definitivament. Crec que és una llàstima no haver-lo seguit, i potser algú ho provarà més endavant, com es va fer amb fòrum sobre els “noms dels carrers” a la Vila-seca antiga del Facebook.

   Considero del màxim interès tractar de recuperar la parla tradicional del poble, ja que, com ens deia no fa gaire, el professor de Filologia catalana de la URV, Pere Navarro, a la conferència que va donar a la sala d’actes de l’Ajuntament, el vocabulari propi d’un territori, és un patrimoni, que no s’hauria de perdre. 

   Al seu dia ja vaig participar al bloc del Centru, això no obstant, quan sento alguna d’aquestes paraules o frases fetes perdudes, o senzillament les recordo, no puc per menys que apuntar-les en el primer paper que tinc a ma, que sovint perdo. 

   Ara he trobat un d’aquest paperets, als que hi havia anotat unes paraules o més ben dit expressions, emprades com un mot, i de l’ortografia de la qual, no en tinc ni la mes lleugera idea, i per això les escric, tal com raja. 

   «Tumeladarassalero» es deia quan una cosa o una acció, no tenia la importància que es pretenia donar-li, és a dir desmerèxent-la. Una finalitat semblant, però en aquest cas, referida a la qualitat d’un objecte, és deia que era de «Tivantana».

   «Cadaquanducelis» és deia referint-se a una acció, que passava molt de tant en tant, o molt espaiada en el temps.

   Al pare li sentia dir sovint l’expressió «Vajanvant» com a resposta a l’anunci d’un fet advers.

   A un poca solta, també era propi dir-li «Pocasustancia» i a vegades també, que tenia «pocalatxa» i en un sentit semblant també aplicable a accions o coses, a més de a les persones, es deia que «no té solta ni volta», però això ja és una frase, i per això ho deixo aquí amb l’ànim d’afegir-ne més així que en recordi o trobi anotacions pels puestos.