27
Maig, 2010
15:18
Quan va morir en Samaranch, alguns dels seus admiradors o seguidors, van demanar que ja es podia activar el procediment per a dedicar-li un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, perquè sembla que, tant al cap i casal com en altres ciutats i viles, no tenen per norma retolar carrers i places amb el nom de persones vives.
A Vila-seca no és el cas, i en concret, a la zona de la Pineda els carrers de la qual porten noms de músics, a mitjans dels anys 70 es van posar noms de personatges vius i ben vius, alguns dels quals, com en Plácido Domingo o la Montserrat Caballé, encara avui triomfen pels escenaris de la lírica mundial. Altres, encara van viure molts anys com Alfredo Kraus o Victòria dels Àngels, i alguns havien mort just feia molt poc temps com en Pau Casals o Hipólito Lázaro.
Per cert que la mort de l'angelical cantant va ser l'excusa perquè el president Maragall no vingués a inaugurar la restauració de la torre i el parc de la Torre d'en Dolsa.
Això de posar noms de persones o personatges vius als carrers, corre el risc, de que en un moment determinat es canvien i aleshores, potser els familiars es poden disgustar, suposem que amb una certa raó. Recordo que quan a Vila-seca es va posar el nom de Josep Forasté a un dels carrers de l'antic Hort del Colomí, un dels familiars no hi estava gens d'acord, perquè si de cas un dia el treien, seria penós pels seus descendents.
El cert és que a Vila-seca, al nucli antic està clar, hi ha carrers que ha conviat successivament de nom, com la gent més gran recorda, i molts dels quals es troben recollits al llibre "Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal" de Ramon Amigó. D'aquests noms de carrer desapareguts, n'hi ha un, que va portar un nom molt curiòs, més que res perquè és el nom d'una nena, l'Harmonia Sendra, que va ser retolat així des del 1933, al poc temps de néixer, fins a l'entrada al poble del "glorioso ejército nacional". Li van posar en mèrit d'haver estat la primera criatura objecte de la cerimònia de rebuda d'una nova ciutadana per part del jutge popular de Vila-seca. Era una bona raó.
27/05/2010, 21:28
A tot arreu hi ha aquest perill: el qui per a uns és un heroi o una persona a recordar, per a uns altres no ho és tant.
A Esplugues del Llobregat hi ha un carrer al meu avi. Va ser una persona molt implicada en qüestions socials i va treballar molt per la integració dels nouvinguts, als anys 50.
No crec que ningú pensi allà que no es mereix el carrer. Però tot pot ser. Del que no tinc cap dubte és les noves generacions no tenen ni idea de qui era aquell Jaume Pros.