Diumenge passat es va fer a Vila-seca i a 211 municipis més la consulta sobre el dret a la independència de Catalunya. A Vila-seca, la moguda sorgeix uns tres mesos abans a l’entorn d’uns quants membres de La Tramoia que van convocar una assemblea oberta a tothom, de la que sorgí una coordinadora amb una distribució de funcions i un sistema organitzatiu assembleari i que va arribar a aplegar quasi un centenar de voluntaris, d’entre els quals hi he participat des del primer dia, fins a la retirada dels cartells i pancartes.

   Durant aquest període els voluntaris que a més d’aportar els nostre temps i treball, uns més que altres, està clar, i fins i tot els nostres diners per pagar les despeses per a les que no s’han rebut cap altre ajut de fora, també hem fet un cert grau de proselitisme o provocar la mobilització per a la participació a la consulta, ja per votar si, no, o en blanc, però en definitiva participant.

   Una de les respostes evasives que vaig rebre, era aquella de que al no ser vinculant el resultat de la consulta era perdre el temps, participar-hi. Resultava impossible fer-los-hi veure que cap mobilització popular és perdre el temps, ja que si no hi ha aquesta moguda preliminar sense resposta immediata, difícilment més endavant, es podrà ni tan sols plantejar una imprescindible campanya vinculant per l’autodeterminació, ves a saber si en un termini de tres o trenta anys.

   Al llarg de la meva vida he participat en dotzenes de manifestacions al carrer, unes multitudinàries com les de l’Estatut ja fa molts anys, o contra la guerra de l’Iraq més recentment, i altres molt minoritàries com les fetes en suport al poble palestí. Cap d’elles era vinculant en res, però les actituts dels que hi varem participar, era la de manifestar pacíficament un posicionament personal però compartit, distint al que els governs o administracions havien decidit i amb el que hi estàvem en contra, o simplement, en desacord.

   Vila-seca ha decidit, minoritàriament, però hi ha participat, i això no ha estat cap pèrdua de temps ni d’esforços.