L’altre dia, que s’esqueia el 25è aniversari de la mort de la meva mare, van venir a missa la filla i els seus dos nens més grans, de quatre i dos anys, no us penseu. El més gran, l’Oriol no va parar de preguntar qui eren aquells personatges penjats per les vores de la nau principal de l’església, i la muller, fent semblances d’Els Pastorets li anava explicant qui eren.

   Però hi havia una cosa, que ni la filla sabia el que era o més ben dit, significava, i eren els quatre estendards que hi ha per la part del darrera de l’altar i que tot i fer molts anys que no s’utilitzen, en fa uns quatre o cinc que els hi van treure la pols i els van plantar on son ara.

    Aquests estendards eren de les confraries, que venien a ser una mena d’associacions dins de l’església del poble, del nostre i dels altres, està clar. A la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, aleshores Vilaseca perquè s’escrivia en castellà, del meu record,n’hi havia quatre, tres de femenines i una de masculina. La diferència indica, que sempre hi ha moltes més dones que no pas homes, entre el personal que va a “missa”.

    Els estendards sortien al carrer amb les processons, de la Festa Major, del Corpus, i no recordo ben be si se’n feia alguna altra. El portaven les persones dirigents de l’entitat tant el pal de suport com els dos cordons que agafaven a ambdós costats del portador.

   Les confraries femenines eren les “Filles de Maria” la “Confraria del Roser” i la de “la Mare de Déu del Carme”. Les noies solien apuntar-se a una o altra per grups o colles d’amigues, de manera que a cada confraria hi havia colles senceres de diferents edats. Les noies membres de les confraries ho solien ser entre el final de l’edat escolar i fins que es casaven o arribaven a una edat en que la majoria ja ho estaven.

    La confraria masculina era del “Sagrat Cor” i al contrari del que passava amb les de les dones, hi havia homes de totes les edats.

    Les tres confraries femenines ja existien abans de l’abast del meu record, i concretament l’any 1922 en que es va fer una recopilació de dades parroquials, constava que les “Filles de Maria” tenien 600 filles, a la “Confraria del Roser” eren 300 membres i la de “la Mare de Déu del Carme” només 70 adherides.

    Molt més enrere, trobem al «Repertorio» de Mn. Babot, que el 1648 ja existia la confraria del Roser, i cap més de les altres. En canvi esmenta la de “la Verge” o dels fadrins que sembla ser era mixta i que fou fundada el 1614. També hi consta que l’any 1650 amb motiu de la pesta, la confraria de la Puríssima Sang, va treure l’estendard en processó. Hi consten també la confraria de Minerva fundada l’any 1745, de les Ànimes de la que hi ha constància que existia l’any 1801 i la de Sant Pere formada per mariners i que ja existia el 1648 i del que se sap que l’arquebisbe la va dissoldre l’any 1833. Una curiositat que s’esmenta al «Repertorio», és que a vegades hi havia picabaralles per fixar qui anava més endavant i qui es quedava més enrere.