-         Bon dia, que vol?

 -         Doncs miri, voldria una ... Norlevo.

 -         Això és la píndola de l’endemà, oi?

 -         Doncs sí. Que hi ha algun problema?

 -         Que porta recepta?

 -         Doncs no. Que no en tenen?

 -         Sí que en tenim però és que abans hauria de parlar amb el farmacèutic.

 -         Doncs que surti.

 -         Es que no hi és. Com que estem de guàrdia, s’ha passat la nit aquí i ara és a casa seva a dormir. 

 -         Doncs aneu a buscar-lo i que vingui.

 -         Em sap greu.

 -         Doncs que hi podem fer?

 -         No ho sé pas.

 -         Doncs si fóssim a Espanya ja me l’haurien donat sense cap altre problema.

 -         Però aquí tenim unes normes que hem de complir obligatòriament.

 -         I no ho podríem arreglar entre nosaltres?

 -         No ho veig gens clar.

 -         Miri, ja veu que tinc vora 30 anys, sóc enginyera de camins, ports i canals, he fet un màster a la Sorbona i un post grau a Oxford i ara estic fent el doctorat ...

 -         Ah, si és així... miri, em porta el títol i el DNI i trucant per telèfon al farmacèutic titular, potser ho podem arreglar.

 -         És que el tinc emmarcat i penjat a la paret. Home, no m’ho poseu tant difícil, caram.

 -         Doncs no veig la manera de poder-la servir.

 -         Refotre! M’he cremat la joventut estudiant sense treva ni repòs, sense sortir de gresca quasi mai, tancada a casa, sempre treballant ... i ara, una nit que surto, hem trobo un tio penjadet, una mica bufat, i sense insistir gaire me l’he emportat al jaç. «Que tens condons» li pregunto. «Hi tant» em respon ell, «Ja me’l poso». Així que varem enllestir, tot d’una veig que no en portava. «I el  condó?» li pregunto. «Mira nena, jo d’això no en gasto». M’aixeco d’una revolada, li foto la roba pels morros i a puntades de peu l’envio escales avall. I ara ja veu, he vingut cap aquí.

 -         Doncs ho veig magre eh? Si a una persona com vostè tant estudiada i sabia, li ha passat això, és que és bastant irresponsable, i em sembla que por molt que l’examini el farmacèutic titular, no crec que li vengui.

 -         Cagum la Geli!