Aquest matí he anat a una administració de loteria a canviar un dècim de la rifa de Nadal acabat en cinc, és a dir d’aquells que et tornen els diners, per un altra de la loteria del Niño, que valen el mateix. Com que era a Reus he fet cap a una que hi ha al raval de Martí Folguera, una mica més avall d’on hi havia el bar Rosales i la gelateria Picó.

    M’he trobat que hi havia una cua que gairebé arribava a la cantonada del carrer Jesús, i m’hi he posat, tot patint que no em veiés algun conegut, sobretot d’aquells que saben que sóc un anti-rifes/loteries/travesses  militant. No m’ha vist ningú, que me n’hagi donat compte.

   Bé doncs, el cas és que mentre m’esperava, m’ha copsat veure que la immensa majoria del personal de la corrua era més gran que no pas jo i no me n’he pogut estar de fer una enquesta, preguntant-los perquè jugàven i que farien amb els diners si els hi tocava.

   Tret d’un que feia un encàrrec com jo, i d’un parell que m’han dit que no n’havia de fotre res, els altres m’han anat responent, que ... per canviar-se a una residència com cal, ... per fer-se una operació de pròtesi del maluc en una clínica privada per no haver d’esperar tant, ... per perdre de vista al gendre, ... per fer viatges millors que els del Imserso, ... per tornar a casa i tenir una persona de companyia, ... per tornar-se’n a viure al seu poble d’origen, ... per deixar de viure pendent de la maleïda pensió, ...

   En definitiva, que tots tenien il·lusió per millorar la seva qualitat de vida, el que vol dir que no estan satisfets amb la que tenen avui per avui.

   En canvi si comparem aquesta cua, amb la que hi havia a la plaça de l’Església el dia de Sant Esteve, amb infantons tendrets, acompanyats dels seus pares, amb una carta a les mans, veuríem que els protagonistes d’una i altra, tenien una cosa en comú, només volien coses per ells, però amb una diferència substancial, mentre els de Reus tenien il·lusió a partir de la necessitat, els de Vila-seca la tenien en base a l’abundància i al desgavell consumista, tots però ... esperaven els Reis.