Tot i que “tirar-se a la piscina” no és l’expressió més escaient, la poso aquí perquè, a més del seu significat literal, se sol emprar per dir que algú fa, o esta a punt de fer quelcom sense pensar-ho gaire, o al menys sense una necessària i convenient reflexió  prèvia.         
        Feia temps que em ballava pel cap obrir un bloc, més que res com una ocupació, (no un passatemps) ara que m’arriba la desocupació definitiva. No pretenc que sigui una teràpia contra la pèrdua de memòria, però una mica sí. Tampoc aspiro a que sigui una font de creació literària, però una mica, sí. No és que vulgui emprar-la per gratar en els orígens, però una mica, sí. Tampoc és que vulgui recordar el passat del nostre poble, però una mica, sí. O potser fer una aportació per tractar de rescatar els nostres costums i tradicions, però una mica, sí. De cap manera vull donar consells a qui els vulguin llegir, però una mica, sí. No puc creure que ara sigui capaç de viure activament el dia a dia tot buscant claus pel futur, però una mica, sí...         
        En tot cas, com se sol dir que, de gota a gota s’omple la bota o que moltes candeletes fan un ciri pasqual, provaré d’anar posant granets de sorra en aquest cabàs, i si se m’acaba la corda, doncs ... tal dia farà un any.         
        Des que fa uns pocs anys s’han obert blocs, he anat seguint tots, o al menys m’ho penso, els que fan els vila-secans, i fins i tot he participat modestament en el del Centre. Però al fer-ho, he sentit una mena de vergonya d’escriure “parides” a la casa de l’altre, que potser no interessen a ningú, i per això, com que formo part d’aquesta munió d’individualistes que circula pels nostres carrers i places que li costa comprometre’s en tasques col·lectives, m’he tirat a la piscina ...  sense saber nedar.