Al veure la fotografia que vaig penjar l’altre dia, i al contemplar alguna de les expressions que si poden llegir, val a dir que és digna de ser proclamada com a mínim per un president del Congrés dels Diputats. Es veu que hi deu haver una mena de connexió entre els pintors del terme i les més altes instàncies parlamentàries. És clar que hi ha una diferència, i és que el president ho digué en un pla informal, i després se’n va penedir i va aclarir que per ell, els demés diputats del PSOE, tenien unes mares molt honrades. Els de la pintada, encara no han dit ni piu.        

   Bastants anys enrere, jo tenia posats els polítics de l’era democràtica en un pedestal, sense oblidar que eren humans i que per això, es podien equivocar, però sempre de bona fe. Des de fa ja bastant de temps que la meva opinió ha canviat substancialment. Hi han contribuït a aquest canvi de criteri, personatges com aquest, i no solament per la parlaria o per ser fill de falangista i consogre d’en Raphael, sinó per moltes altres coses, com per exemple els motius adduïts per dimitir de ministre, o per dogmatitzar que les nacions son invents i els nacionalistes catalans son quatre camperols, o per les carnavalades muntades en la seva presa de possessió i després al relleu, etc. i moltes etc. més.      

  Està clar que no tots son així, i que hi ha excepcions que confirmen la regla, i que cadascú a casa seva és amo de fer el que millor li plagui, però molt poc respecte demostra tenir per la institució que presideix, qui a la seu parlamentaria es dedica a insultar. I els insultats, s’afanyen a donar per acceptades les disculpes. Ves, que havien de fer, sinó?