Hom no sap del cert si nou reunions de negociació de conveni són moltes o són poques. Diria que la resposta dependrà del criteri en el qual ens fixem. Si ens fixem en la història de les negociacions de la nostra empresa, segurament contestaríem que en són poques. Però si ens fixem en la feina feta fins al moment present i la que ens queda per fer, potser podríem contestar que són moltes. En aquests moments, són més els temes que hem tancat, que no pas els que resten per tancar.
El que passa, però, és que entre els temes que ens queden per tancar hi ha el més important, l'increment salarial. Altres temes pendents no suposen cap mena de cost per a l'empresa, cap ni un, només un tracte d'igual a igual.
Com ja vaig dir la setmana passada, estem ara en un moment crucial de les negociacions. Com he dit, els temes que ens resten discutir són pocs, però importants. Precisament, perquè són pocs, no m'imagino passar un mes més donant voltes sobre les mateixes coses. Per tant, caldrà veure fruits aviat o les coses es torçaran. Els treballadors i treballadores no tenim massa armes amb les quals lluitar per a aconseguir el què volem. I les poques armes que tenim, encara que poderoses, necessiten temps per a ser preparades. I això redueix encara més el temps disponible.
Caldrà veure si el sabem aprofitar positivament. Desitjo de tot cor que sigui així. Però tinc els meus dubtes. Ara ens toca acudir a les assemblees que farem la setmana que ve per informar tota la plantilla. Aquest serà un pas important, un deure per a nosaltres. Caldrà exposar la situació clarament i marcar un rumb. Després seguirem la negociació i prendrem decisions. Forma part del mandat dels nostres companys i companyes, per això ens vam presentar a les eleccions i per això ens van elegir.
Jo penso que nou reunions són força reunions. No hi ha cap motiu per pensar que fent-ne el doble assolirem un millor acord. Necessitem més temps? Sí, però no massa. No sé veure, tampoc, que convingui a ningú.
