Avui hem començat a fer assemblees al nostre centre de treball. Aquesta setmana no hem tingut reunió de negociació, ja que la preparació de les assemblees comporta una complexitat logística important per la pròpia configuració del centre de treball. Fins demà a la nit no acabarem tot aquest procés informatiu.

La primera impressió ha estat bona. Sense haver aconseguit de mobilitzar el 100% de la plantilla, cosa molt difícil, per no dir impossible, sí que hem vist força gent desplaçant-se d'una nau a l'altra per escoltar la informació relativa a la negociació del conveni col·lectiu de Lear. Per tant, ens sentim recolzats i animats a seguir endavant amb la mateixa força i unitat amb la que hem estat negociant fins ara. Això pel que pertoca a l'assemblea del matí.

 

Al migdia hem fet l'assemblea per al col·lectiu de Tècnics i Administratius. Aquesta assemblea l'hem de fer a l'hora de dinar, enmig d'unes olors de menjar que per qui ha de parlar és tota una tortura. Diria que la impressió també ha estat bona. Ha vingut gent que no dinen en aquell menjador i que, amb aquest gest, mostren, també, el seu interès pel desenvolupament de les negociacions. El grau d'atenció ha estat positiu.

 

Aquest és un col·lectiu complexe per la seva pròpia configuració. M'atreviria a dir que, històricament parlant, té un conflicte intern d'identitat. És un col·lectiu al qual li costa de participar en els afers col·lectius de l'empresa i li costa d'ubicar-se correctament en el bàndol adequat. Des del punt de vista sindical, és tot un repte per a nosaltres. I a mi m'agraden molt els reptes. Són un estímul permanent.

 

En els darrers mesos han estat força castigats per l'empresa. Si més no, penso que alguns d'ells han tingut prou elements per a poder veure clarament quin és el seu lloc. Són persones que han tingut una relació molt individualitzada amb l'empresa i, fruit d'aquesta individualització, han cregut que aquesta era la millor forma de relacionar-s'hi i la més positiva per a ells i elles. Confio, molt sincerament, que la majoria d'ells sabran estar a l'alçada si els hi demanem. Amb dubtes, sí, però necessiten reafirmar-se com a persones i com a col·lectiu.

 

Ens queda el torn de tarda i de nit del polígon 1 i demà tots els torns del polígon 2. Gairebé res! Però val la pena.

 

La setmana que ve reemprendrem les negociacions. Digueu-me tòtil, però segueixo tenint confiança en el propi procés negociador. És obligació de totes les parts esmerçar-hi tots els esforços per a un final equilibrat i positiu per a tothom. Individualment i col·lectiva. Les pròximes setmanes seran claus per a saber el clima social que predominarà a la nostra empresa durant el mes de juny. Desitjo, ben sincerament, que la temperatura només pugi en un sentit climatològic. Les parts negociadores tenim la responsabilitat que així sigui. Som-hi doncs.