El jutge degà de Barcelona acusa els Mossos d'Esquadra d'assetjar-los. Carai, carai! Es veu que els jutges són humans i no els agrada ser notícia en clau negativa. El gremialisme és una tendència que massa sovint apareix en alguns estaments públics quan algun dels seus membres és condemnat o enxampat en alguna conducta democràticament reprovable. Ho podem veure en molts exemples, els jutges, els Mossos, els mestres, etc.
Una jutgessa va ser enxampada en un control d'alcoholèmia en un moment que no li convenia a l'esmentada senyora. Com que no li convenia, sembla que la senyora va voler fer valdre la seva condició de jutge per tal d'estalviar-se el control i, a mes, ho va fer en un to de superioritat, gairebé amenaçant amb allò tan conegut de:"no sap qui sóc jo?". El gremialisme és una de les actituds que molts funcionaris públics haurien de bandejar de les seves pràctiques habituals. Si ho fessin així, segur que n'obtindrien, de la societat, més beneficis que perjudicis. Sembla ser, també, que l'esmentada senyora ja tenia algun historial en actituds com aquesta.
Els Mossos d'Esquadra, alguns representants sindicals, han sortit al pas de la condemna per tortures i maltractaments contra alguns membres del cos. A mi em sembla que s'equivoquen. En aquest cas, els condemnats tenen la possibilitat de recórrer davant altres instàncies la condemna. Els representants sindicals farien un millor paper si sortissin a defensar l'honorabilitat del cos i a reclamar dels seus membres una actitud democràtica i respectuosa amb la legalitat vigent en el transcurs de les seves funcions. Ells en sortirien prestigiats i el cos en general també.
És habitual, però, que el gremialisme s'imposi. Els jutges haurien de ser més escrupolosos en el compliment de la llei, la seva actitud hauria de ser més exemplificant. Els Mossos d'Esquadra també. Els servidors públics, igual que tothom o potser una mica més, han de saber que estan sotmesos al control democrtic i social i sotmesos a la llei com tot ciutadà. Les seves accions, com les de tothom, han de ser responsables i per tant, són susceptibles de ser sotmeses a la llei.
Cada acte de gremialisme és un descrèdit pel conjunt de la societat, però sobretot és un descrèdit pel cos al que pertanyen, ja sigui el judicial, ja sigui el policial. Enlloc de fer crítiques a la publicitat d'actituds il·legals, el que haurien de fer una defensa de la submissió dels ciutadans a la llei i una condemna d'aquelles actituds que pretenguin aprofitar una posició de privilegi per obtenir excepcions a la llei.
D'altra manera, si mai m'enxampen en un control d'alcoholèmia demanaré d'anar al jutjat d'aquesta senyora de qui esperaria rebre la comprensió de qui coneix què passa quan beus una mica més del compte i agafes el cotxe.
Els Mossos, per altra banda, haurien de manifestar públicament que no tan sols rebutgen la tortura i el maltractament, sinó que si algun dels seus membres embruta la imatge del cos amb pràctiques condemnables com aquesta, ells seran els primers en denunciar-lo i portar-lo davant la justícia. Podrien posar èmfasi en el fet que és un orgull per ells que quan algún membre del cos, en un abús d'autoritat, traspassa els límits del respecte als drets humans se'l condemna. Penso que una actitud com aquesta els donaria prestigi i posaria en dubte l'actuació de la justícia d'aquest estat que sempre absol els agents d'altres cossos policials acusats de tortures i condemna els membres de la policia catalana. Penso que no sóc l'únic que pensa que en els cossos espanyols de seguretat, alguns dels seus membres practiquen també tortures i maltractaments, creient-se impunes davant la llei. Amnistia Internacional critica cada any, en el seu informe anual, la poca cura que els jutges espanyols posen en investigar denúncies d'aquest tipus.
El gremialisme, el corporativisme, l'únic que fa és augmentar el descrèdit de qui el practica i, dissortadament, en aquest país nostre, en aquest estat, aquesta és una pràctica massa comuna.
